Á IVISSA
Ivissa,
que com la graciosa nina
se
mira en el mirall,
tu
etcisadora y alegre’t contemplas
dins
las aiguas del mar;
Ivissa,
que com en la fosca brilla
lo
rey de los metalls,
tu
brillas en las aiguas com el faro
qu’ets
del trist navegant;
Reb,
Ivissa, ’1 saludo que t’envia
un
dels teus bons aymants,
reb-lo
goixosa qu’es d’un fill que t’ayma,
reb-lo
alegre si’t plau.
Y sápies
que per més qu’el mon estiga
de
tu tan oblidat,
anyoran
los teus fills tos dolços brassos
quant
lluny de tu s’en van;
Qu’amb
els boscatjes del teu puig somnian
y
del teu comellar.
y en la
blancura d’eixos llars que poblan
els
teus alegres plans;
Que de
ta gran historia fets recordan
per
tot allí ‘hont van,
que tas
cançons tan belles com senzilles
cantan
per totes parts.
Que
voidrían com l’áliga lleugera
tení
alas per volar
y vení á
besarte en la nit tranquila
cuant
tu dormida estás.
Ivissa
qu’en el gran mirall te miras
de
la profunda mar,
reb
goixosa el saludo que te envía
ton
fill, reb-lo si’t plau.