Bme-1884-2
Ama ‘ls
penyals la Verge
soberana,
Que
son grahons pe ‘l cel hont resideix;
Ama ‘ls penyals, y escullintse peana
En los de Lluch son trono hi estableix:
Ama ‘ls
penyals d’ hont baixa l’aygua viva,
Per fer brollar de gracias manantial;
Ama ‘ls penyals, els de pujada aspriva,
Que ab fe y trabay la súplica mes val.
En lo ayre
pur, com la intenció ab que prega
Lo cor feel, María se complau,
En lo ayre pur que per lo bosch gemega,
Y pe’ ls barranchs mermula ò siula brau;
En lo ayre
pur de reures y d’auzinas,
De
flors silvestres, de sutils perfums,
Qui,
despertant inspiracions divinas,
Mata
passions, nodreix sanas costums.
Entre ‘ls niguls qui trescan per la serra,
De
estiu volant, d’hivern posanthi rel,
Entre niguls s’assanta aquí en la terra
Com per semblant la pintan en el cel;
Entre
niguls qui á la devota imatje
Dosser d’encens li fan al descubert,
Y sota ‘ls peus rendeixenli homenatje
Per lo baix mon qu’ allá en els plans se pert.
Llums son
que ‘l cel, María, en vostra gloria
Per l’illa encén, y Lluch es la major;
Llums son del cel Eu Puig i la Victoria,
Inca, Bon-any, Gracia, Sant Salvador;
Llums son
del cel corrent de nit á estonas
De cim en cim, y Lluch la senya ha dat,
Far
resplendent qui atravessant las onas
Crusa sos fochs amb los de Montserrat.
Reyna del
mon ab nom divers tot poble,
Com tot estel fent eco als xerafins,
Reyna del mon, en Lluch, en cort tan noble,
¡Coronaula, plegats los mallorquins!
Reyna en
poder, amb or y pedrería,
Reyna en amor, ab prechs y afecte gran,
Reyna y patrona coronada sia,
Com
pe ‘ls passats, pe ‘ls sigles que vindrán.