Sápigan los noys y noyas que tot lo que ‘ls ensenyan en las escolas del poble es problablement lo únich que ‘ls ensenyaran may més, y fins si algú d’ ells deixant los banchs de l’ escola primaria entra en escolas superiors, tinga present que treurá poch profit de tot lo que s’ ensenya en instituts y aulas* universitarias sino ha aprés perfectament lo que ‘l primer mestre li ensenyava. Molts homens eminents** per llur saber no han freqüentat més áulas que las primarias, en cambi mils y mils estudiants qu ‘han passat anys y anys en escolas superiors ne surten sense saber més que paráulas vanas, perque de bon principi foren peresosos, indisciplinats, dolents deixebles.
Respectin als Senyors Mestres; veyent en ells á personas que per un esquerp* salari ‘s prenen la molestia de formar lo cor y l’ inteligencia de criaturas que de vegadas son ben rebecas, sigan agrahits á las personas qual vida ‘s passa ensenyant, educant, sense cap més satisfacció moral que la de véurer eixir de llurs escolas á noyas que ‘ls fassin honor per la bona conducta qu’ observin, á noys que un cop homens pugan ser orgull del pacient mestre que ‘ls ensenyá lo que saben, que ‘ls inculcá ideas de dignitat y de ben víure.
