Coplas sueltas para echar desde su carro los molineros en celebración de aver su Santidad concedido el ritu doble a San Vicente Ferrer para la universal Iglesia, en la processión de gracias que se hizo en Valencia, año 1726. Coplas sueltas.
I
Si un ritu doble es celebra
nosaltres no ham de faltar,
puix si lo gros doble es diu,
lo que fa gros és lo pa.
II
Pare és Vicent de València.
Y si el pare al fill manté,
ofici que manté a tots
que el celebre és conseqüent.
III
De els ritus que té la Església,
este de ara el últim és,
y així no és molt atja ruido,
puix se ha acabat lo forment.
IV
Doble de precepte és hui
a la Església universal:
luego dehuen los molins
la aigua de son goitg soltar.
V
En esta festa que hui
a Vicent li fa València,
lo cariño és la tramutja,
lo goitg és la taravella.
VI
Ningú com los moliners
deu a Vicent aplaudir,
puix sabé desfer los cors
en la mola de el Juhí.