La crema del pont de barques
Von recordeu de la crema del pont de barques? Me dirigixo als veteranos, als que tenim cabells blancs, als vuitcentistes, que ham passat la ratlla dels cinquanta i ja mos anem aclarint, com los voluntaris catalans de la guerra d’Africa, que ans ne veies colles que’s passejaven per les hermoses Rambles de Barcelona, en barretina al cap i les creus de guerra al pit, i avui no més ne queden dos o tres per a contar-hu, pansidets com la fruita cóquera.
Ja sabeu que’l seny de les hores, que mos ha senyalat totes les alegríes i totes les penes de la nostra vida; lo seny de les hores va tocar les deu del matí del dia quatre de juliol de 1892.
Un quart hauria transcurrit, i de pronte se senten veus de: Foc al pont de barques! Los bomberos donen lo crit d’alarma i auxili.
Jo, jovenel·lo, en lo cap ple d’eixos moixonets que’s diuen ilusions, no coneixia més catástrofes que les fantassejades en les noveles.
Diríes com si hu estés presenciant. La experiencia mos ensenya que’ls records, quant més llunyans, millor los reconstruixes a mida que vas fen-te vell. Som com los abres: si’ls asllemenes, les rames que dixes adquirixen més força i vigor. Així natros: a l’anar perdent esperances, los records reviuen i rebroten en la frescura i to de vida de quan se van produir.
Jo era jovenel·lo, dic, i per raó del lloc aon me trobava, vaig ser dels primers en acudir a la Barana, al baixador de Sant Roc. Al pont hi havia com mitja dotzena d’homens que poaven poals d’aigua. A la banda de les Ferreríes hi havia una tartana parada.
Jo aguaitava en un pam d’ulls, pero foc no se’n veia poc ni gens. Cosa estranya! D’una de les barques que en sos muscles de fusta aguantava lo vetust pont, continuament apedaçat com lo vestit d’un pobre, surtíen uns caragols de fum que’s corríen i aixamplaven; pero sense donar la sensació de que hi hagués molta fogardina: una mica més que’ls fumerals de les cases quan als foguerills hi ha un malcremat.
Va ser qüestió de pocs minuts… En quin tropicó de cor hu recordo!
De pronte comencen a aixecar-se llengües de foc, flamerades que s’escampen en la rapidés d’un cavall asbarrat, trombes de llames que s’arrapen i retortillen pels engraellats de fusta, i passen de barca a barca, i s’empinen per les baranes, i’s corren per tot lo pis, pero depressa, com si·l pont fos un lluquet, com si estés rociat en petrólio. En un dir Jesús, una muralla de foc s’extenia d’un cap a l’altre de pont, fent bullir les aigües i llepant les cases veïnes en la siniestra intenció de que, com la Roma del temps de Neron, tota la ciutat fos devorada per l’horrorós incendi.
La crema del nostre llegendari pont, me va fer l’efecte dels focs artificials de la Casota per les festes de la Cinta, en lo moment de la apoteossis final, quan en la negror de la nit, lo pirotécnic, en un trocet de metxa, encén lo quadro que representa la Capella de la Patrona, les rodes dels dos costats, i’ls desmais i palmeres en los seus xorros d’espurnes, i les llums de bengala, quins roginosos resplandors van apagant-se a l’esclafir l’ultim tró. Es alló que se’n diu: ja hu has vist, ja no hu has vist. Pos lo mateix lo pont de barques: tan pronte com lo foc pega embestida de baix a dalt, desapareix com per encant, entre una nuvolada de fum que tapava’l sol, i’s convertix en la pira ardent que crema damunt la tomba dels dos mártirs de la patria, que en holocaust a n’ella perden la vida al vulguer apagar lo gigantesc braseral. Que Deu haigue premiat lo seu heroic sacrifici!
Eixa luctuosa efeméride mos ha servit per a fer un alto en la llarga caminata, com les antigues dilligencies i correus de posta, que per eixes carreteres de Deu s’aturaven a les famoses ventes, admirablement descrites per l’immortal Cervantes; i, ademés, ha sigut un simil de lo que mos ha succeït en este treball d’investigació: als inicis de revoldre arxius, lo foc era ben viu, sentíes la escalfor, pero estava com amagat. I’l foc, per fondo que’s fasse, respira, com lo foc sagrat dels nostres Consellers, sempre creixent i propagant-se, esparpillat pel ventijol de les tradicions tortosines.