Memoria sia a tots los homens qui la present carta legiran, com als dos del present y corrent mes de febrer, die de diumenge y die aixibe de Nostra Senyora, en la nit, se posa a nevar y la neu dora fins al dijous seguent… deves les quatre hores de la tarda… y no para may nit ni die de nevar. Y es estada tant y tant gran la neu que ha feta que las portas de alguns habitants nos podian obrir, que la neu montava una cana demont de dites portes, y los dits particulars no podien exir de lurs cases, y meyns caminar per les vies publiques de la Ciutat, a les quals y havia una cana de neu,… y tenien neu per demont de lurs persones; y si no fora que a la fi quiscu de ells per lurs fronteras, han determinat, ab bones pales, de fer camins, estaven perduts en lurs cases y no sabien que fer. Per so s’es feta la present escriptura per que sia memoria perpetual… ates les persones velles que son vuy1 en la Ciutat diu que may ha vista tal cosa ni manco hoit a dir a altres persones velles. Y es stada tanta y tant gran la grandissima impetut de la neu ques stat pijor de un altro diluvi. N.-S. Deu J.-C. per la sua infinita clementia he misericordia sen vulla apiadar. Amen.
1. Esmenen vuyn.