Les ordinacions i establiments del carbó i obra de terra

Les ordinacions y stabliments del carbo y obra de terre y altres coses

Successive dicto die sabbati X mensis octobris anno a natiuitate Domini MDXVII los magnifichs.. ciutadans jurats en lo any present de la insigne ciutat de Valencia..
Com per speriencia se es vist que de poch temps en ça les vitualles sien pligades de preu e encarides e aço a causa de moltes persones que agabellen aquelles que ben vist los es e encara es major dany que a causa de esser molts los agabelladors huns per altres compren dels mercaders mes car del que acostumen de vendre e axi de cada dia fan puxar les dites vitualles e aço tot redunda en dany del poble e per ço es be que sia prouehit en ordenar les dites vitualles de manera que persones agabelladores e reuenedores ab la cobdicia del guany no puguen oppremir lo poble en dites vitualles.. Per ço prouehexen statuhexen e perpetualment ordenen que qual persona de qualseuol ley e condicio sia axi habitador en lo grau com en la ciutat de Valencia que comprara carbo en Catalunya…
(…)
Item prouehexen y ordenen que perpetualment stablexen per leuar los grans desordens que cascun dia fan los reuenedors de la obra de terra e per dar orde en lo preu que justament val cascuna cosa e que no puxen vendre en altra manera del que es ordenat sots les dites penes desus specificades partidores ut supra los quals preus son los seguents:
Primo: que un librell de pastar gran no valga sino hun sol e VI diners.
Item los librells menors que fan dihuyt per dotzena no valguen sino a nou diners la peça.
Item librells pera ençabonar que fan vint y quatre per dotzena valguen a sis diners la peça.
Item la obra enverniçada: ço es çaffes grans enuerniçades dobletes fan sis la dotzena no valga cascuna sino set diners.
Les altres coses menors que fan huyt en la dotzena no valguen sino cinch diners.
Item altres coses menudes que fan dotze en la dotzena valguen a quatre diners.
Item les coses mes chiques que fan en la dotzena vint y quatre no valguen sino dos diners.
Scudelles grogues ques dihen de boda de moro fan en la dotzena quaranta tres no valguen cascuna sino hun diner.
Item altres scudelles hun poch majors de la dita fayço ço es grogues ques dihen morisques que fan la dotzena vint y quatre dos tres diners.
Item los bacins grans de quatre ances fan en la dotzena huyt no valguen cada peça sino nou diners.
Item los bacins menors entren dotzena en la dotzena no valga cascu sino sis diners.
Item los bacinnets chiquets entren en la dotzena vint y quatre no valguen cascu sino dos diners.
Item los morters grans enuerniçats fan la dotzena dotze no valga sino quatre diners.
Item los morters migancers fan en la dotzena vint y quatre no valga cascu sino dos diners.
Item porrons de oli los grans que fan dotze per dotzena no valga cascu sino cinch diners.
Idem los porrons mes chichs pera traure oli fan quaranta huit per dotzena valga cascu hun diner.
Item cetrills de oli de mesura de sis lliures de en la dotzena dotze no valga cascu sino quatre diners.
Item cetrills que caben tres lliures de oli de en dotzena vint y quatre no valga cascu sino tres diners.
Item cetrills de dos lliures de en la dotzena trenta sis no valga cascu sino dos diners.
Item cetrills chiquets que ven en la dotzena quaranta huyt no valga cascu sino hun diner.
Idem les olletes chiques enuerniçades pera cuynar als chichs ven la dotzena quaranta huyt no valga cascu sino hun diner.
Les cresoletes o caçoletes de peladors ven en docents per dotzena no valguen sino tres per hun diner.
Idem caçoletes ven en la dotzena quaranta huyt no valguen sino una hun diner.
Item les cresoles grans de peu ve en la dotzena dotze que no valguen sino quatre diners la una.
Les cresoles chiques de peu fan en la dotzena quaranta huit no valga sino hun diner cascuna.
Item la obra de terra blanqua ques diu aspra primo los canters grosos de oli y de vi no valguen sino quatre diners lo canter.
Item los canters pera seruir en casa que fan en la dotzena vint y quatre no valga cascu sino dos diners.
Item les canterelles chiques no valga cascuna sino hun diner.
Item los porrons pera vi ve la dotzena quaranta huyt no valga cascu sino hun diner.
Item los porrons chiquets ven en la dotzena LXXXXVI valguen dos hun diner.
Los cociols pera dar a beure a la mula valga cascu dos diners.
Los altres cociolets mes chiquets valga cascu hun diner.
Item los librells pera lauar carn o per ascurar fan vint y quatre per dotzena valga cascu dos diners.
Los librellets chiquets per ascurar ve la dotzena quaranta huit valga cascu hun diner.
Item los cocis grans pera bugades valga cascu quatre sols.
Los cocis migancers valga cascu dos sols.
Los cocis que no cabran sino quatre canters valga hun sol.
Les gerres quintarenes enuerniçades de vert: Primo la gerra enuerniçada que cabri mig cafis de farina valga hun sol VI diners.
Item gerra enuerniçada cabra tres barselles valga nou diners.
Les gerretes piamenters pera oliues e pera mel no valga la pessa sino sis diners.
Les tabayres enuerniçades valga la peça quatre diners.
Los scudelles de malica grosses valguen dos per hun diner.
Item los plats grosos de dita sort valga cascu hun diner.
Los plats grosos de obra grossa valguen cascu (…)
Les çafes de maliqua valga cascuna tres diners.
Testimonis foren presents a les dites coses los honorables en Miquel Yuarra e en Marti Ceruero verguers dels magnifichs jurats ciutadans de Valencia.