Mataró, desembre 17 de [17]97
J. M. J.
Sr. oncle tot de mi estimació,
Tinc rebuda la sua dels últims de uctubre y me compadesc moltíssim del seu treball, y tan com és pen[ós] és de mèrit pres per amor de Déu que tan nos vol per lo Cel. O dexosas enfermedats! si ab ellas se nos minora lo purgatori hi lorem la paciència y caritat y amor de Déu. Hi axí de alguna manera correspondrem al qui nos ha tingut sa Divina Majestat y és tan gran que el féu baxar del Cel a la terra a pendra carn humana, y nos avem de alegrar, y en especial ara en estas festas que selabraré las tinga felices en compañia dels demés de casa y tots mol abresats en llames de foch divino que consumi los afectes terenos y per axò són bonas las indisposicions y enfermedats, y las deuriam desitjar, pues abresades com se deuan són medi per unir-nos ab N.e S.r y, qué cosa més justa, pues lo niño Jesús s’és volgut unir ab nostre carn mortal, y com és sert que si abresasem la Creu diríam: «O, dixosos treballs que tante glòria nos aveu alcansat!» y serà aterna.
Li estimo lo bon cuydado de la mia salut. Ha cosa de un any que estic prou espallada del ventre y tinch de menjar tenporadas de carn, encara que estic un poc millor.
Estimaré a la Ana Maria que quant màtia los tosinos li estimaré me fàcia 3 o quatre butifaras grosas o bé llangonisas que no tingan masa pebre, y pasada la Coresma enviar-me-las. Y també quan fàcia pesa de devantals per las criadas me’n fàcia un per mi, y que si vol res que la puga servir que avisia. No sé si li an entregat una dosena de escapularis que vas entregar al Sr. rector de Madrona que los portàs y beneís y alguna altra cosa; va estar un dia en ésta lo dit rector y me’n vas mol alegrar, y de veurar la bona lley los té a tots; ell se manté famós al mit[g] de tans cuidados y obligacions; axí o pugués dir de V. M. si convenia, però tingas tot cuydado hi guàrdias del fret.
De si un tems penso escriurar al Dr. Francisco. Fàcia’n anar a mirar al Coreu, que penso quant los envio sote plec no·l deuan pagar, y o sento.
Exprexions a tots los germans y germanas que me alegraré tot[s] o pasian bé. Y V. M. mània a la menor de las suas nabodas que soplica al Sr. lo [guarde] molts anys.
Maria Raymunda de Sant Joseph.
Al Sr. Rector, Dr. Jaume Bertran, prebere. Guarde Déu ms. as. –Per Cardona.– SU.