(Primer llibre)
3. De sembrar vinya.
Sembrar pots vinya. Prin dels pinyols o grans qui són dins lo gra del rahim, e com seran ben sechs sembre’ls e, exits, costoheix-los e fer se n’ha vinya, emperò no levaran jamés rahims si donchs no són les ceps empaltats.
(…)
6. De morgonar vinya.
Morgonar vinya se deu fer en luna vella per ço que la sarment no·s trench e deu-se gitar tot lo cep a fer aytants caps com necessari sia.
7. De exobrir vinya.
Exobrir deu hom les vinyes aprés que són veremades, car de les bones laurons que hom los pot fer és lo exobrir. E diu lo eximple de la vinya: quisvulla me cav, ab que mon senyor me pot e m’exobresca covinentment pregon.
(…)
9. De podar picapolla.
Qui vol podar la dite planta en manera que hom la nodrescha dret, ab cep redó e puys que hom li jaquescha quantes serments o caps volrà mentre si n’hi havie .L. salvant uns prims que són borts e que la podahó no sia rodona ans sia larga.
10. De cavar vinya.
Cavar vinya deu hom de mijan giner tro a mijan ffebrer, e encara per tot ffebrer com dequiavant borren les vinyes e no·y deu hom entrar. E diu hom en lo eximpli: Si mon Senyor me poda de dehembre o de janer, e·m cava en ffebrer, vergonya·m serà si no li umple lo celler.
(Llibre terç)
25. De noguer que no fa nous.
Qui ha noguer que no fa nous barrin-lo en guisa que la barrinadura plech al cor, e farà bones nous.
26. De empeltar oliveres.
Oliveres fan [a] empeltar axí com la figuera en lo mes de abril; axí mateix se pot empeltar en lo mes de maig enans que isqua de flor de scudet o de broqua entre lo fust e la scorça.
27. De oliveres que no levem bé.
Oliveres que no leven bé, fes-les exobrir e rascat-los bé les rails e gitat-hi una fanequa de sal e regat-les de més en mes, e com les regueu, cavat-les de sahó e carragaran bé.
(Llibre quart)
6. De sembrar legums.
Sembrar deu hom faves en luna vella de setembre, e si les faves són velles, no duptes de sembrar-les, car tant bé e mils ixen que les novelles, e si les entrecaves com són exides e aprés dues vegades no·t costeran tant com fen huna entrecavahó com són grans. Item ciurons e lentilles sembra hom en lo mes de giner. Item guixes se deuen sembrar en lo mes de març, item feçols sembren alguns en març ab les dacçes e altres en maig. És ver que tot legum se vol sembrar en terra femada e són millors de coure. Item pèsols.
(Libre sisè)
14. De fer lo vi madur o dolç.
Item si volets fer lo vi madur o dolç pren una rova de bona mel a .XXX. quarts de vi e desfets la dita mel en un quarter d’aygua freda, en una bella caldera, e quant serà bé desfeta la dite mel en la dite aygua, prenets aygua calent e metets la caldera e mesclats-la bé tota la calenta ab la freda, levats-ne la caldera del foch e portats-la prop la gerra del vi e aquí ab huna taça metets la dita mel en la gerra poch a poch bé manant, e mesclat lo dit vi ab la dita mel entorn ab una canya grossa e com tota la mel hi serà axí com dit és, cobrits bé ab draps la boca de la gerra que no n’isque la vapor, provat és.
Item, prenets una arrova de azebí, que són panses e metets-les a remullar per tot hun dia o una nit en aygua freda en guisa que la aygua cobra les panses, e aprés traets-ne l’aygua e stojats-la. E enaprés prenets aygua calent e gitats-ne en les panses e calcigats-les bé com qui calciga verema de guisa que no y romanga res de bo e aprés, gitan l’aygua e ab la primera aygua, mesclats-les e cobrits-la bé. E açò fet, l’endemà pensats-ne de beura.
Item quant faràs vi novell e l’hauràs mès per gerres, pren del lorer vert e fre[s]ch tallat e met-ne per cascuna gerra hun troçet e no·s mudarà.
Item tres fullas de romer en los teus vexells de vi pose’n en qualsevol de aquelles, e los teus vins de tota acetositat o agrura o mala sabor guardarà. E si vols los dits vins vendra, la venda de aquells pustost serà spetxada.
Item prin artemisa e posa-la en lo vexell en lo vi e salvar-s’a per .V. anys.
Item diu Palladi que és provat que en hun vexell de vi fets duell de fust de morer e lo vi no·s torbarà ni·s mudarà e com lavaràs la bóta o trefagaràs sobre fullan ab aygua hon hage bullit junça.
Item en vexell que haja vi que començ a esser agra, sia fet duell larch de sanch e farà tornar lo vi bo e·l conservarà.