Llibre d’Establiments de Gandia

a) 1370
De jugadors

Item, establiren e ordenaren que qualsevol persona de qualsevol ley o condisió sia, no gos jugar a gresca, turiburri, ni rifa ne altre joch de daus, exceptat a taules. E qui contrafarà, pach per pena per cascuna vegada de dia cinch sous e de nit deu sous, partits lo ters a la vila, lo ters a la Cort y lo ters a l’acusador. E si acusador no·y haurà, puix lo Justícia trop jugant aquells, aquell dret de l’acusador sia de la Cort e de la vila. E qui les dites penes pagar no porà, que per los dits cinch sous de dia jaga cinch dies en la cadena, e per los deu sous de nit jaga deu dies en la dita cadena. Emperò, que no sien enteses en lo present establiment aquelles persones que han acostumat de regir e tenir offisis de procurador, Justícia, jurats e mustasaf de la dita vila, si donchs no·n feyen offisi públich, ço és, que acullguessen tafurs e altres visiosos jugadors en llurs cases al dit joch, que si ó feyen sien encorreguts en la dita pena. E que lo Justícia de açò no·s puxa entrametre si no·u trobava plenament o no li era acusat, e que sia tengut notificar lo acusador per ço que puxa ésser aguardada la condició de aquell. E aquells qui·ls acolliran tals visiosos jugadors en lurs cases paguen de dia deu sous e de nit vint sous, partits ut supra.

b) 1404
Que alcun pexcador no gos prestar dinés a laurador sens sabiduria de aquells ab qui lauraran

Item, los dits honrats Justícia, jurats e Consell, ajustats en les cases de la Cort de la dita vila, per ço que les heretats del terme de la dita vila sien mil laurades e conreades, stabliren e ordenaren de voluntat e consentiment del molt honorable mossén Pere March, general procurador del senyor marqués de Villena, comte de Ribagorça e de Dénia, que alcun pexcador de sàvegua, ne altre, no gos prestar ne fer prestar dinés a alcun laurador de miges ne de certa part de fruyts de la orta e contribució de la dita vila ne a fills de aquells sens liscència, sabiduria e voluntat del senyor de la alqueria o terra ab qui lauraran. E si contra serà fet, que lo prestador perda lo préstech, confiscat la meytat a la Cort, l’altra meytat al senyor de la dita alqueria o terra hon lauraran. E que lo laurador que lo dit préstech rebrà sens licència e voler del senyor ab qui laurarà, sia encorregut en pena de vint sous, partidors ut supra.
Anno a Nativitate Domini millessimo CCCCo quarto, die mercurii nona mensis ianuarii, los honrats en Francesch de Bellprat, Justícia, en Bernat d’Ortoneda, en Berthomeu Dalmau e n’Anthoni Pla, jurats, consellers e molts altres bons hòmens, ajustats en Consell en la Sala de la dita vila, e tot lo Consell, en concòrdia revocaren e hagueren per revocat lo damunt e present stabliment.