Als llegidors d’este Compèndi
Permitiume que, ans de llegir este Compèndi, vos faça algunes observacions relatives al mateix, puix vos supònc atents i de bòna voluntat.
Siga, en primer llòc, fervos present que no aneu a llegir una gramática completa de nòstra llengua, perque no respondría al fi i objècte de Compèndi; i, per lo mateix, hau de trovar forçosament moltes deficiències. No obstant, creém que, totes aquélles qüestions que han segut omesses, son secundaries, o que fácilment podrán depéndres llegint a nòstres bòns autors.
Respècte a la fonètica o pronunciació, notaréu també que ham prés, com a base fonamental, la usada en les Provincies d’ Alacant i de Castelló de la Plana, aon, segons l’ eminent filòlec catalá, Dr. Barnils, encara se conserva genuïna la verdadera fonètica valenciana, considerant com una modalitat dialectal de la mateixa llengua valenciana, la pronunciació de la ciutat de Valencia i de la seua contornada.
En quant a l’Ortografía, seguim la mateixa que ham adoptat en lo nòstre Vocabulari ortográfic valenciá-castellá, reformant, en no pòcs casos, l’ Ortografía de nòstra Gramática Elemental, aon forem constrenyguts a fer cèrtes concessions a les dos tendències extremes d’ aquell temps, ´per ser les mes seguides, o siga, la tendència arcáica i la vulgarisadora, en conformitat, al mateix temps, ab les Normes Ortogràfiques, discutides i votades en assamblees generals, que foren celebrades en lo Rat-Penat.
I tocant a la Morfología, hem procurat resumir les regles essencials per a cascuna de les parts de l’ oració, donant major extensió als vèrbs, per ser la part mes important i de major dificultat per als desconeixedors de la llengua.
Tampòc hem pogut tractar, ab l’extensió que ‘s mereix, la part de la Sintaxis, per tindre que llimitar-nos al concèpte que requerix este Treball. Qui vullga estudiar ab major extensió esta part de la gramática, lo mateix que les atres parts, que lligga detengudament nòstra Gramática Elemental de la Llengua Valenciana, aon trovará resòltes, no solament les qüestions essencials, sino també, les secundaries, excepció feta d’ alguns punts relatius a l’ Ortografía, que ham tingut que reformar, pels motius ya dits.
COMPÈNDI
de la
Gramática Valenciana
—
Generalitats
—
Llenguage.—Entenem per llenguage tot conjunt de signes que servixen per a l’ expressió de nòstres pensaments i de nòstres idees.
Divisió del llenguage.—El llenguage pòt ser parlat o escrit.. Es parlat quan se compòn de sòns emitits per la veu humana i representatius d’ idees; i escrit quan se forma de signes gràfics que representen eixos mateixos sòns articulats.
Llengua i dialècte.—Llengua es el conjunt de paraules i maneres de parlar o d’ escriure d’ un pòble o d’ una nació. I dialècte no es atra còsa que les variants introduïdes en una mateixa llengua per efècte del clima, carácter i costums particulars d’ alguna comarca aon ella es parla.
Llengua Valenciana.—Es llengua valenciana la parlada en la major part de l’ antic Reine de Valencia i perteneix al gròp románic de les llengües inflexió-indo-europees, germana del castellá, francés, italiá, etc.
(…)