(…)
avuy es, quan més necessaris son los esforsos de tots los que’s preocupan per l’esdevenidor de Catalunya, procurant fer la més activa y popular propaganda de tot lo que directa ó indirectament nos duga á conseguir l’ideal del Catalanisme.
Lo desitj de contribuhir, encara que sia en ínfim grau, á extendrer aquesta propaganda, es lo que’ns ha determinat á publicar aquestos breus documents sobre l’ortografia catalana.
Está fora de discussió que’l cuydado y perfecció, ó’l descuyt é imperfecció en la llengua d’un poble, es una de las senyals que millor donan á coneixer l’estat d’avens y llibertat ó de retrocés y tirania en qu’ell se troba.
Gracias á lo molt que han fet genis inmortals en nostra patria y fins á fora d’ella, la llengua catalana té una literatura qu’es estudiada ab entusiasme per tots los principals lletrats europeus, si exceptuem los sabis del blasfamadero público de la nacion (Ateneo Madrileño). Molts son los certámens literaris en que tan sols s’admet la llengua catalana; servintse d’ella, com de llengua oficial, varias societats científicas y literarias. Nostre idioma en lo terreno de las lletras torna á ocupar lo lloch que de justicia li pertoca. Falta encara, no obstant, que’l catalá torni á ser del tot la llengua, no solzament verbal sino que també escrita del poble.
Aquest, á causa de rebrer la primera instrucció en castellá, llenguatge extranger per nosaltres, lo mateix que lo francès ó que qualsevol altre, se troba que no sab escriurer del modo degut ni’l castellá ni’l catalá, però molt menos ‘l catalá.
A aquestos donchs d’una manera especial fará servey la col-lecció de reglas ortográficas.
