Epilepsia, accidents, mal de caure
L’epilepsia es el tipo de les neurosis: així com la corea es una neurosi localitzada, l’epilepsia es una neurosi generalitzada.
Els accidents vénen de sobte: l’animal comença a tremolar, aixampla les cames, està si cau o no cau durant un instant, i, près de violentes convulsions, se tira a terra. Re pot fer-lo aixecar; les convulsions continúen, se recargola; les dents carrisquegen, gemega; el coll se posa rigid, les crins s’ericen; els llavis, els narius i les orelles se contrauen; els globus oculars van d’ací d’allà, i, quan deixen de fer aquest moviment, l’ull queda a l’extrem, com si l’animal fos guenyo. El pols marxa, però la respiració està alterada; les mucoses són palides, i per la boca surt una baba espessa. La duració de cada accés pot ser de moltes ores o bé pot durar pocs minuts. Quan l’accés ha passat, l’animal mira a tots endrets com si sortís d’un somni, s’aixeca, i al cap d’un instant se posa a menjar com si no agués passat re. Emperò·ls atacs solen repetir-se al cap d’algunes setmanes, i, com més ne té, més sovint tornen; de manera que l’epilepsia acaba per ser un mal de cada dia.
La curació de l’epilepsia es molt dificil. Si s’obté no es pas pels medicaments: serà que la causa que l’aurà originada s’aurà fos. Sembla que·ls bromurs disminueixen l’excitabilitat dels nervis: pot provar-se de donar-ne a l’animal 4 o 6 grams diaris, segons el seu pes.