Ihesus
Seguex-çe la menera com sa fan les elbergènies en sols per stogar fins a la Corema.
Primerement pendre les dites albergènies qui sian poguetes e fendre-les pel mig, però que stingan que no·s depertenguen, e faneu la coste e traurem lo fustet que tenen dins, però no fa lavar las barbes, que bones hi són, e bolir les dites albergènies en aygue ab sal, però fins que l’aygua bulla no·y matau les albergínies. E com conexerets que comensan a blanir, traure-les de la dita aygua, e stendre-les sobre una post e posant-la a l’ayra. E com conaxerets que sian axutes, a cap d’un dia o d’un e mig, agau clavels de girofle e a cada part de la albergènia meten-n·i un o dos, segons, que bons vos sabran. Aprés, agau salses, axí com és pebre, canela e gingibre, polvoritsat, però ageu més pebre que naguna de les altres salses, e salpistan-les-ne totes de dins d’una n’una. E fet tot açò, agau vinagre blanch, e si masa és fort, meteu-hi aygua e mateu-hi cantitat de mel fins que torn agre-dols; e bolits-ho dos o III buls abans que·n matau les albergènies, e puys, mateu-hi les albergènies e fen-li donar un bul o dos fins que sian moletes e cuytes reonablement, e puys trets la parola del foch e a cap d’un poch trets-na les albergènies e mateu-les en una ola e fets que sian bé cubertes del vinagra ab què an bulit, e tanttost na poden mengar, però no tapen la ola fins que tot sia ben fret.