Bm-1875-2
Diu qu’això era,
diu que no era,
bon viatje fassa
la cadernera:
Está una gabia
de
vert pintada,
d’un
clau penjada
a
sa paret;
y a dins sa gabia
canta
y s’espluga,
voltetja
y juga,
un
aucellet.
Un tros enfòra
per si llenega,
per ferne vega
si el cas caigués,
un moixot negre,
just pell y ossos,
bada uns uys grossos
com á salés.
“Ay! diu amb rabia
y amb alegria,
si cualque dia
sa gabia cau!
No estará encara
des clau despresa,
ja hauré fet presa;
miau, miau; miau, miau”.
S’aucell s’assusta,
p’es
moix se gira;
tan
lluny el mira
que
no té pò.
Es bec se torca,
estira una ala,
y amb molta gala
li canta això.
“Per més que’m miras
amb bona gana,
sa fam t’engana;
aley! piu, piu!
Aquí no arribas,
aquí
no hi bastas,
a
mí no’m tastas;
aley!
piu, piu!”
Es moix de rabia
tot
s’escarrufa,
sa
pell arrufa,
sas
arpas treu;
alsa sa coua,
vincla
s’esquena,
bufant
alena
i
fa un remeu.
D’es bot que pega
sas bigas toca;
com una roca
cap avall cau,
y treguent forsas
de
fam y rabia
toma
sa gabia
junt
amb so clau.
D’ets uys encesos
espiras
llansa;
no
hi ha esperansa
pobret
aucell!
Prest unas arpas
te
ferán trossos
carneta
y ossos
plomas
y pell.
S’aucell tremola;
pensa
en la vida;
cerca
una eixida;
fuitj
á un recó.
Per sort li dona
salvació certa
sa porta uberta
des bevedó!
Amb sa caiguda
s’es esfondrada:
ell sa volada
pren per fugir,
y vola amb totas
sas forsas seuas;
“Aletas meuas
treisme
d’aquí”.
De cop s’atura,
darrera
es gira,
es
moix qu’el mira
enfòra
veu:
Dalt
una branca
ben
alta es posa;
méntres
reposa
canta
amb gran veu.
O moixot magre,
sa
berenada
s’en
es anada
per no tornar;
sa gabia et queda
si això’t consola
menja escayola
per berenar”.
Mentres que canta
y
així bravetja
una passetja
pára un al·lot:
Ben prest en terra
s’aucell
badaya,
y
una riaya
sent d’es moixot.
Es mateix dia
cuant fosquetjava,
un moix menjava
dins un ribell:
entre ses sòbras
qu’assaboría,
també hi havía
ossets d’ausell.
Mentras qu’
alegre
tal
vega feya,
contan
que deya
miulant ben fort:
“Si feres befa,
be l’has pagada;
sa bravetjada
t’ha duit la mort”.
“Sa sòrt se gira,
no hi val sa manya;
es qu’avuy guanya
pert
altre pich.
May es fer befa
tengueu
per gracia
de
sa desgracia
d’un
inimich.”