Bm-1882-2
Això va per ells
¿Jó sa llengo he de
tení
A dins sa boca estojada?
No pòt sè, aquesta arruxada
Cap dòna la pót sufrí.
¿Ahont me vé aquest miraclet?
Còm si li importás à ell
Si es ventay es un
fusell
O si duym es corsé
estret.
Més valdria, més
valdria,…
Més no heu vuy dí,
que llavò
Si jò d’ un
pich fes es tro
Don Llorens s’ enfadaria.
«Miraulès à ses bájanes
»Més primes que fil
de ferro
»Amb so còs còm es d’
un jerro
»Y enceses còm à magranes;
» Que se passetjan p’es Born
»Vestides ó desfressades,
»Y amb ses cares empolvades
»Còm es quemuyá des forn.
Si axò vòl dí En Mira-nines
D’ En Llorèns mal
casadís,
Jò li
promet parlá llís
Y donarni de farines.
A vostè el
salva una còsa;
(Per escoltarho s’
acot,)
Y es que jò no heu
puch dí tot
Perqu’es vestit me fa nòsa.
Miraulos: veys aquell pollo
Que passa taconetjant
Dins campanes amagant
Dues cames còm un
rollo.
¿Ahont s’en va? (axò es segú)
En es cafè tot lo dia
A jugarhi sa camía
Si es qu’es séua sa
que dú.
Veys aquell altre
tot trist
Qu’es passetja per la Rambla
Amb sos mostatxins de gamba,
¡Qui ara ‘1 veu y qui 1’ ha vist!
Era un pobret escrivent
Qu’engana una pòbre atlòta
Prometentli una marròta.
¿Plena d’ unses? No: de vent.
¿Sentiu renòu de tacons
Quant ja ha comensat sa missa?
Aquest grumetja una llissa
Per feria sortí des fons.
Pòchs doblés y
molta fatxa
Aquell des cabeys
rahulls;
Que diuen que té
més ulls
Que tot un còvo d’alatxa.
En es Teatro el veureu
Que tots es palcos rondetja
Perqu’ es pensa que festetja
Una atlòta que no ‘l
veu
Mirau aquell cara triste
Que pretén d’ homo sabut,
Y sa carrera li put
Ménos quant fa una conquista.
Que parla còm Ciceron,
Mentres s’atlòta s’ en riu,
Diguent que tot
quant escriu
Ley alaba tot el mon.
Mirau aquell altre, es metge,
Que no sap ahont té sa má
Y pretén sêbre curá
Ses malaltíes des
fetge.
¿Que vos no rèys, atlotetes?
No rigueu que’n
vénen més
Flastomant just
carretés
Y de tothòm fent gacetes.
¡Y pretenen d’ educats!
Y en s’ honor qu’ells
ne somian
Per no rês se desafían.
¡Miraulos si hey van soyats!
Sa questió se fa molt bòna:
Y creysme, vos assegur
Que m’ atur perquè m’ atur,
Y válguelos que som dòna.