BERNAT Des
que mon pare s’ha mort,
que trista és sa meua sort!
Ells units, jo amb poca traça,
jove: n’han fet un gra massa.
D’ara endavant, què faré
amb un gat per únic bé?
Quan me l’hagi ben menjat
i amb sa pell m’hagi abrigat,
a captar hauré de sortir,
si de fam no em vull morir.
GAT (Ha entrat, l’han
sentit, parla en un
apart.)
Què diu aquest de fer un plat
amb sa meua carn de gat,
i fer-se uns guants o un capell
amb sa meua pobra pell?
D’una banda, em vui salvar;
de s’altra, el vui ajudar.
Ara veig que tenc bon cor,
que amb es plors de l’amo plor.
No vui ser més poc, si puc,
que serà s’ase p’en Lluc.
No presumies de llest?
Idò espavila’t, i prest!
(A
en Bernat.)
No estigueu trist. Ja veureu
com vós haureu sét s’hereu.
En Benet amb so molí,
i amb s’ase en Lluc, tenc per dir
que sa sort no els ha tocat
com a vós amb aquest gat.
No pensàssiu en matar-me,
ni tan sols en allunyar-me.
Si em deixàssiu sol i lliure,
em ben guanyaria es viure.
Som, però, es vostro criat
i sabreu què val un gat.
BERNAT No
tenguis por. Sé molt bé
en què entens i què pots fer.
Ets un savi, en saps un niu.
De tu ningú no se’n riu.
La saps molt llarga. Però,
veiam, què pots fer per jo?
GAT Ja
ho veureu, lo que faré,
jo per vós, si ho trobau bé.
No us deman diners ni jac;
només heu de dar-me un sac
i botes fins a’s jonois
per poder anar p’es rostois.
BERNAT Sac
i botes? A’s molí
tenc lo que acabes de dir.
És meu i ho pots agafar.
GAT Idò
me’n vaig cap allà,
i ara torn.
(Se’n va.)
BERNAT Plaguera
a Déu
que em salvàs aquest gat meu!
Crec que és llest i molt sabut.
Quina idea haurà tengut?
Què
pot dir, quina en farà,
amb quina se’n sortirà?
Per caçar rates ja és bo.
També ho serà per això?
Ai! Quina n’haurà pensat
aquest
dimoni de gat?
GAT (que
torna) Aquí estic altra vegada,
amb botes per una anyada.
BERNAT Calçat
i amb es sac a feix,
no pareixes es mateix.
¿Em voldries aclarir
què vols fer, mudat així?
GAT Ses botes, no em
negareu
que fan vista, i ja sabeu
que vestir-se amb elegància
fins
a un gat dóna importància.
I en sac, ja ho veis, té un nyinyol
que s’estira quan un vol
i el deixa molt ben tancat.
Ara pensau que és un gat
qui el té, i si anirà de viu
quan un conii o una perdiu
s’hi fiquin, buscant menjar,
a estirar es cordó i tancar!
BERNAT I
després, els rostirem?
GAT Per ara no els tastarem.
D’una peça molt millor
aspir a ses caçador,
i serviran de reclam.
BERNAT I
mos morirem de fam!
GAT No, si anam vius. I ara, do,
me n’he d’anar. Estigueu bo.
Fins més tard, que us podré dar
noves que us han d’agradar.