(…)
«Succeyí la desgràsia en Tous, que pujaren los de la patuleya de Igualada y encontraren lo comendan de armas dels carlins en Tous y lo mataren, de promta, sens donar-li tems tan solamens de dir un acte de contrició y agafaren un altre soldat seu, que se anomena lo Tomàs de Jaumet, de cal Jaumet de Tous, tanvé carlí; y s’enportaren lo pàr[r]aco y la Rabordina y la Gramaneta per las contrivucions del poble, demanera que lo dia de Sn. Martí va be de bayxar lo Sr. rector de Fiol sinó no aguera agut misa y lo rector lo tingueren vuy[t] dias y las ditas donas, fins bora Nadal…»
(…)
«Vingueren los crastins de la patuleya de Igualada y una partida del Alau de Valls (que éran mol andicnàs); s’enportaren la mare, donan-li alguns copls, sens tornar-los resposta, registran tota la casa, feren malvé tota una penjada de raïms, que avia a la sala de grumets varmells […] y la rova se salvà per voler de Déu, perquè la trovaren, molta partida, y no la tocaren, perquè la Rita, ma mullé, no se espantà y ab grans crits los detingué, quedan la mara y ella solas a casa, pensan morí de sas mans, per las amanasas y cara que fèyan.
»S’enportaren tres dels masobés de la Eucaria, atrapan lo un ab la escopeta de casà; s’enportaren lo Tomàs de Fiol, lligat, perquè li trovaren armas y cartutchus, bolen-los afusellar; y encontra[n] lo Mas de Fiol, tanvé se’l ne portaren y algunas mestresa[s] de Tous; los hòmens los ficaren a la presó de Igualada y las donas, arrestada[s] a casa Franquesa…»
(…)
«Tanvé agafare[n] la gen de altres pobles de esta contornada y de la major part de la Segarra.
»Entre altres pobles, buy posà uns cons, de gros en gros, los que sé de aqués voltan. Primeramén: Òdena, Montbui, Tous, Fiol, Miralles, la Llacuna, Montagut, Sta. Perpètua, Pontils, Savallà, la Guàrdia de Cervera, Bellprat, Aguiló y altres que no sé.
»Y tota esta t[e]rra, tot o va seguí lo Alau, demanera que allà a la casa que no trovaren los hòmens, s’enportaren las donas, fins donas ab criaturas y donas preñadas que arriban en Sta. Coloma, la primera nit de seu pesà, an va parí una; fins donsellas, criadas y mosos, per las contrivusions, perquè la gen no poden abastar a tan pagar a u[n]s y a altres…»
(…)
«Vull notar sobras de lo que pasa sobras de las contribusions avuy al dia y més, de dos o tres anys q[u]e està pasan.
»Vull posar [que] al nostre terma y alguns de altres pobles pasa lo matex.
»Primeramén, los crastins volen totas las tersas, és di, cotra doblas y cotra prima[s], estrodinàrias; la gen no pòdan, entre pobres, fars de treura dinés, y enrredats y mal abinguts; no se acut al pago, se’ls anpòrtan a Igualada, hòmens y donas, lo encontraren, ab tal que los y fèñan estar un mes, dos mesos, y los hòmens a la presó y las donas arrastadas, y tot sobín estem en estos trevalls, demanera que se arribat que a Tous no s’i pot està, sinó ab la elarma, sempre saguit…»
(…)
