Mateu Jaume: Bescuits i valesquins

Bm-1884-10.5

Biscuits i valesquins

Biscuit
suprême

 

Aigo                                            40
centilitres

Vainilla de sa
superior                1 1/2 grams

i si no és de sa
superior               3 grams

Cloveia de llimona                      2, grosses

Sucre d’es més superior              12
unces (400 grs)

Blancs d’ou                                12

Nata                                            3
mesures (60 cl.)

 

MODO DE FER-SE

Se posen dins un perolet, una xixantena de centilitres
d’aigo, sa vainilla i ses dues cloveies de llimona; se fa bullir fins que només
sien coranta centilitres; se lleva d’es foc i se cola. Se tira es sucre perquè
se fongui; després se deixa refredar; se tira dins una ribella de terra amb sos
blancs; se bat a poc a poc, fins que sia molt espès; se monta sa nata i se
mescla tira tira lo demés, i totd’una s’umplen es motlos o esterquinos,
observant ses regles següents:

Abans de tapar-los se’ls hi posa un paper blanc de fil,
untat amb un poc d’oli, perquè sa pasta d’es biscuit no s’aferri a sa tapadora
i, de seguida, se posen dins sa neu de sa manera següent: Se té un cubell que
tenga un forat a baix, el qual ha d’estar destapat, perquè li pugui sortir es
suc que fa sa neu.
Sa neu se
fa trossos petits, com a nous, i per cada tres o quatre lliures s’hi mescla una
de sal picada. Se posen es motlos o esterquinos amb sa punta per avall i sa neu
ben pitjada amb ets esterquinos. Se posen un sostre de neu i un d’esterquinos
i, després de dues hores d’estar dins sa fusta amb so forat destapat, se tapa
es forat perquè després s’acabin de gelar dins es suc. Per a estar ben gelats
hi han d’estar altres dues hores i total són quatre hores almenys. Quan los
haguem de treure per a servir-se se rabejen aviat dins aigo clara per fer-los
fogir sa sal. Se destapen, se’ls pega un cop fort damunt una taula perquè es
gelat se desferri des motlos i surti molt sec, que és com s’ha de servir
aquesta classe de gelat, perquè sia hermós.