a)
Memòries de la família Bellsolell (1727)
(…)
Poso per memòria, que als 24 de maig de l’any 1727, a l’entrada de fosch, féu un tant gran ayguat que ab molt poch temps de plòurer vingué ab tanta abundància lo nostre rial que crech no se havia vist may una tal cosa, pués trencà ja al capdevall de la vinya y després ab differents parts, y vingué tant crescut que va enssorrar tot lo pla de vinya del capdemunt del camp, que no y quedaren sinó alguns seps a la part del turó y altres pochs al cantó de sota lo aulet. Y lo altre rial del forn també vingué tant crescut que va rómprer al mitg de la fexa del Puet y, entre la aygua del forn y la del rial, també vingué tant crescut que va rómprer al mitg de la fexa del Puet y, entre la aygua del forn y la del rial gran, posaren tanta sorra al camp que arribà la aygua fins a l’ort y se n’aportà casi la meytat de l’ort y lo camp, per tanta sorra se és posat infructífero, que és den de el capdemunt passant dret a l’ort fins a la riera, agafant bona partida de las feixas del mitg bonas, y essent sembrat de blat de l’ort en amunt. Y la fexa sota lo ort enssorrà tot lo blat que no y quedà a penas cosa, ab què se n’aportà gra y palla. Y en las fexas de per avall se n’aportà ciurons, fasols, lli, carabasseras y llubins, de què eran sembradas ditas fexas. Lo forn també era sembrat y rompé al capdemunt ahont era plantat de vinya per las rasas de la vinya d’en Mallol y d’en Jordà, ahont féu grandíssim estrago tant per la vinya com en lo blat. En la vinya gran també féu grandíssim dany, que no obstant estar totas las rasas ben escuradas y aclavaradas trencaren totas, que a penas s’i conexían rasas y grandíssims fossos. Y las vinyas dels parcers també patiren lo mateix estrago que jo crech que la aygua devia càurer ha portadoradas.
(…)
b)
Memòries de Pere Màrtir Coll (1731-1733)
(…)
En lo any 1731 suchsuí que, pescan sinch ars en esta platge, lo un aprop de lo altre, ningun agé cap pex; sols Pera Clarens, el qual feia conpany ab un seu jermà, y ageren un bol de barats tan orrorós que balgé dos-centas y cint-y-cinch lliuras, y banían a onze dinés la carnicera, podeu contar.
En lo any de 1733 suchsuí que caigé una padregada tan forta y unas pedras tan grossas que, essén las xíndrias fetas, las foradà com si las agéssan ascopetajadas ab balas, y de la dita padregada na esdevingé una tan gran carestia com podeu conciderar per la falta de bianda
(…)