Bm-1912-3
ESCENA I
LOLA (Dreta devora un portal.)
¡¡Enric!! ¡¡Enric!! axequet (pausa)
Ala,
axequet aviat,
Que
al instant has de partí.
(Lola s’ asseu devora na Mercedes)
(Entre n’ Enric
y diu:)
ENRIC Bon día;
Qu’
han passada bona nit?
LOLA Si, y tú qu’ has pogut dormí?
(Besa sa ma á son pare y á sa mare)
RICARDO Escolta
aquí, estimat (Enric si acosta.)
Diguesmé lo vertadé:
¿Cuants
de duros has mesté
per
comprá tot es papé
y
llibres d’ es nou añy cuart?
ENRIC Jo,
per dí sa veritat,
ara no vos ho puc dir
fins
que seré á ciutat.
Perooo… crec qu’ emb so bolic
qu’ ara jo vos he afinat,
no
estaría embarassat
de
tant sols pegá es camí,
sinó
de, en haver arribat,
comprá
tot lo que m’ heu dit.
RICARDO Ja hu crec ja, tros d aubercoc,
que
molt te devertirías
y
poc estudiarías
emb
sos dobbés d’ es bossot. (Pausa)
(Ricardo agafa un bolic de
demunt es bufet.)
Vat
aquí vint y cinc duros
y
compra tot lo qu’ has mesté
y
si ‘t sobra cap papé
no ‘l tudes com es baturros;
gordel
fins que jo vendré
que
pentura em caurá be
per
treuret, fiy meu, d’ apuros.
ENRIC (Aparte) ¡Oh! que me devertiré,
jo
que domés tenc mesté
no
arriban á quinse duros!
RICARDO (Axecantsé
dret y acostantsé tot dos á s’ apuntadó.)
Una llissó et vuy donar,
fitsetí
be emb lo que ‘t dic:
¡alerta!
á no estudiá
y
á tení cap mal amic,
perque
si arrib á afinar
qu’
has faltat á lo que ‘t dic
per
porqué t’ he de llogar
emb
l’ amo de Son Antich.
Ja
sabs tú que l’ añy passat
dugueras
cinc carabassas
sensa
haverné «ni aprovat!!»
«sols una» de entre tantas.
Y
per aixó desde ara et dic
que
si enguañy hu fas axí
no pensis trobá es camí
per
vení á nes teus pares
perque si t’ ho proposaves
surtirías… ¡¡mort, de aquí!!
LOLA (Axecantsé) No t’ enfades més, Ricardo;
s’ atlot fará
devuit añys,
sabrá gordá més
es blancs
y no será tant panchoflato.
RICARDO Per aixó es que jo m’ enfat
perque
ja te devuit añys
si
encara no ‘n tengués tants
un
homo li pot passar.
¿Tú
que dirás que no ‘s vé
tot
lo cuant li he espressat?
Noltros
mos hem de matar
per
fe homo aquest soldat
y ell en lloc de
apreciar
lo
que son pare ha gastat,
mos
ha surtit un tudat
que
no va d’ estudiar.
(…)