Miquel Burguera: “Recull paremiològic”

Bm-1829-12.5

Sub littera A.

A mala nit no lladra ne Verdala.

Ventura pericula
nemo fugere potest.

 

A qui cou, va á Cavall.

Cujus interest,
properato requirit.

 

Amor en Donzella, aygua en cistella.

Puella amor est
mutabilior vento.

 

A bon entenedor pocas paraulas.

Sapienti pauca.

 

Aquesta Casa té tal ventura que qui no hey es, no hey fá
fretura.

Domus haec suis est
contenta colonis.

 

A gent orada campana de fust.

Cum insanis,
verberibus duris et utendum.

 

Amor y fret no sap ahont se met.

Amor, et frigus
nemini parcunt.

 

A boca tencade, mosca noy entra.

Nonquam tacuisse
nocet.

 

Alabarse á si mateix es vituperarse.

Laus in ore proprio
vilescit.

 

A poch á poch se fa lluñy.

Pedetentim magnum
conficitur iter.

 

Atiar el foch.

Oleum camino addere.

 

A malfener mudaulí de feyna.

Optat ephippia bos
piger, optat arare caballus.

 

Aquest ja comensa á treurer favas de olla.

Hic jam proficere
incœpit.

 

A la altre porta donan dos pans.

Aliam cute quercum: vel aliam cape viam.

 

A Ca vell noy há Cus Cus.

Difficile est
senibus verba dare.

 

A benefici forzat, gracias fingidas.

Stricte referens
gratias invidenti.

 

Alli ahont hay meu y teu, en continent hay plet.

Si duo de nostris
tollas pronomina rebus,

Prœlia cessarent;
pax sine lite foret.

 

A gota gota fa gorch.

Gutta cavat lapidem,
non vi, sed sæpe cadendo.

 

Aquest miñó me ha fet mal de cap.

Puer hic mihi
capitis vertiginem intulit.

 

Amich de barret.

Amicus nomine tenus.

 

Al malalt qui ha de viure, la aygua li es medicina.

Evasuro laqueus
auxiliari videtur.

 

Aquesta coua no es de aquest vadell.

Non ad hanc rem
pertinent hujusmodi verba.

 

Alguna cosa hey há, com es cans lladren.

Non omnino temnere
est, quod vulgò dictitant.

 

Amor de Germans, amor de cans.

Fratrum inter se iræ
sunt acerbissimæ.

 

Apres de mort lo combregáren.

Post bellum
auxilium.

 

Sub littera b.

 

Ballár la aygua devant.

Ad alterius
voluntatem,
? nutum se
flectere.

 

Bona ventura, y home qui la procura.

Dii faventes adjuvant.

 

Bram de ase no puja al Cel.

Stultorum vox minime sonat vel sic: Deus non exaudit iniquos.

 

Bon parlar no costa res.

Bona verba linguæ non nocent.

 

Be canta Marta, com está farta.

Ventre pleno, melior consultatio.

 

Bestiar contat llop lo se menga.

Non curat numerum lupus.

 

Sub littera c.

 

Calent calent se pela.

Dum res calet, recte fit.

 

Cada Gall canta en son galliner.

Quisque domi suæ Rex est.

 

Cada fava té son corch, y moltes
vegades dos.

Unusquisque sua præfert scelera.

 

Criau corps, y vos treurán es ulls.

Alite luporum catulos.

 

Cada Cavaller parla de las suas armas.

De ventis nautæ; de bobus curat arator;

Enumerat miles vulnera; pastor oves.

 

Com mes té la mar, mes brama.

Crescit amor nummi, quantum pecunia crescit.

 

Com mes va, manco valem.

Ab equis ad asinos.

 

Cabra coxa nunca cura.

Ægre pravus ab animo diluitur habitus.

 

Cada hu pot fer de la sua capa un sayo.

Rei suæ fit quisque summus arbiter.

 

Caldera vella boñy ó forat.

Debilitat vires, aut frangit dira senectus.