Lu pascaró che sa deu de casá
O gliuna veglia, o gliuna veglia,
basa la faccia del pascaró;
basa lus uls de la mia beglia
a poc a poc del finastró.
No la daspeltis, ara es sumiansa
che nel sou dit l’ànel li pos;
i de l’igresia
tota ninansa
li paresc che isci
ama l’aspos.
Si a la gliagosta aumenta’l preu
achel dimoni de l’aspagnol,
li he prumitit che pel dia deu
iò la daman; crepi chi vol!
I pe lu gussu hi he già pansat;
de la marina sarà’l primé;
già trent’ascuts he andissipat,
ch’he pres en prestit des de Baté.
Ciú Genarinu té las madèras
prontas, lo primu i’l curriró;
i ciú Francescu ma fa las veras
i vol che’l babbu fassi caussió.
Aspadarielu l’aspau ma dóna,
lu capabiendu i’l talsarol;
i compr un ferru che té Falcona,
che doza frans m’ha dit che vol.
I pe San Pera varém lu gussu,
lu carafattu m’ha dit ascí;
sarà batiat ama gran lussu
i l’Arcipresta sarà’l parrí.
A poc a poc si lu bon Deu
la pruvirenzia ma dungarà,
vangaré rich i ma vaureu
ama lu Sindich a passaggià.
Tangarè casa gran i pintara,
i la mubiria de gran valor;
sarà de pranzu bella i agalbara,
finsa’l salottu com un sagnor.
I Catarina sarà salvira
com una dama; en Catedral
tangarà pronta la sua carira
quan fa lu bisba puntifical.
Lo pescador que se deu de casar
O lluna vella, o lluna vella,
basa la fatxa del pescador,
basa lus ulls de la mia bella
a poc a poc del finestó.
No la despertis; ella és somiant-se
que nel sou dit l’anell li pos;
i de l’iglésia
tota ninant-se
li pareix que ixi
ama l’espós.
Si la llagosta aumenta’l preu
aquell dimoni de l’espanyol,
li he empromitit que pel dia deu
jo la deman; crepi qui vol!
I pe’lu gussu hi he ja pensat;
de la marina serà el primer;
ja trenta escuts he anticipat,
qu’he pres a prèstit dels de Batè.
Xiú Genarinu te las maderas
promptes, lu primo i’l corridor;
i xiú Francescu me fa las velas
i vol que’l babu faci caució.
Aspadarielu l’espau me dóna,
lo cap a biendu i’l tercerol;
i compr un ferro que té Falcona,
i dotze francs m’ha dit que vol.
I pe’ San Pera varem lu gussu;
lu calafatu m’ha dit així,
sarà batiat ama gran lussu
i l’Arxipresta serà el padrí.
A poc a poc, si lu bon Deu
la providència ma dongarà,
vangaré rich i ma veureu
ama lu Sindich a passetjar.
Tangaré casa gran i pintada,
i la mobilia de gran valor;
sarà de pranzu bella i agalbada
finsa el salottu com un senyor.
I Catarina, sarà servida
com una dama; en Catedral
tengarà prompta la sua cadira
quan fa lu bisba pontifical.