Bm-1930*-2
Els Reis
Demunt pacífics dromedaris
atravessant els solitaris
carrers de viles y ciutats,
els Reis s’en venen d’Orient
en caravana resplendent
per camps plujosos y nevats.
Embolcallats dins una bruma
qui los sublima y los perfuma
d’olor de dies innocents,
los entreveim en la distancia
qui nos separa de l’infancia,
cad’any portantnos la fragancia
d’aquells ensomnis tan plasents.
Quant de la nit dins el misteri
sentim com notes d’un psalteri
que la natura va esgranant[1]
la freda pluja qui pausada
degota sobre la teulada,
engrossant l’ampla torrentada
y les montanyes blanquetjant.
Llavors remulls y silenciosos
els reis avançen lluminosos
dins la nocturna soletat.
Venen dels reines on dominen,
tan lluny qu’els homos no hi afinen…
Qui sab els dies que caminen,
qui sab les terres qu’han passat!
Y ningú vetla eixa passada,
sino la lluna qu’esblaimada
dins la nevosa nubolada
difon un nimbe auriolat,
y en blanca llum els camps anega,
guaitant pel núbol qui llenega,
com una reina fredolega
derrera un vidre esmerilat.
Miquel Ferrá
[1] Corregim esgrant.