a )
Abril 1652
Contagi escampat en diferents parts
En est temps s’anava molt escampant lo contagi per diferents viles i llocs de Catalunya, però com escarmentats, promptament hi daven remei fent eixir-ne los encontrats fora, tancant les cases.
En Gerona també s’hi veren ab alguns vèrtoles i pigues, i per donar-ne de prompte avís los doctors als jurats se remediava ab facilitat, fent-los eixir fora ab los demés de casa que hi havien contractat.
b )
13 octobre 1652
Continua lo contagi
Era tant lo que s’era escampat lo contagi per diferents llocs de Catalunya i en Barcelona, que continuava, i en particular a les trinxeres de l’exèrcit del Rei Catòlic, que ara fos de rendits o d’altres llocs que entràs gent o robàs en Gerona, que per tot lo corrent mes se trobà haver-hi haguts encontrats dins d’ella en nou diferents cases, però era tant lo cuidado dels metges i cilurgians en fer-ho entendre als jurats tenint-ho a jurament, i los jurats ab la junta del morbo, la diligència fos qui fos en traure’ls fora fent-los purgar i purificar les cases, sens tenir atendència si es publicava o no per altres llocs, que ab lo favor de Nostre Senyor i intercessió de Nostre Patró Sant Narcís no s’escampava, antes feta la diligència no passava més avant en aquella casa, i així ni buidava ningun habitant ni se reparaven venir-hi forasters.
c )
Març 1653
Morí de contagi lo infermer de l’hospital. Ab la bona diligència no s’apegà lo contagi a l’hospital
A 6, per entrar en lo forn a ont se purificava la roba dels empestats en Gerona, lo infermer de l’hospital s’hi encontrà ab alguna roba s’hi havia posada d’algun foraster encontrat, i fou tal la diligència dels administradors en traure’l als Caputxins nous, a ell, muller, cambrer i cambrera, i tancar l’hospital, que no n’isqués ni entràs ningú, posant-hi guardes, que si bé lo infermer morí i sa muller s’encontrà en los Caputxins, però en l’hospital no prengué ningú lo mal, fent refer los matalassos i netejar la roba dels malalts, i així com a l’hospital en lo any 1650 se perdé per poca diligència, quan s’hi encontrà i morí lo infermer a 20 d’abril, ara s’és guanyat ab la molta s’hi ha tinguda, no obstant era de coresma i hagueren de parar los sermons dels divendres, i es digueren en la isglésia de Nostra Senyora del Carme los que s’havien de predicar a l’hospital.
I fins a la Pasqua a 13 d’abril no s’hi tornà entrar, en què s’esperimentà que, després de la voluntat de Déu, esser d’importància la diligència.