Bm-1829-2.1
Jo
are estic cunvidatper
fer gloses un sens fid’en
Juan Mas des Mulíqui es molre a quebat;
le
cause serà estatque
malement s’és trattat,veau
exò que vol di.
Qui
a si, que teniu blat?se pasetxe pes carré
ha tres sous el vos molré,
des mes ensà des jané
jo quasi no he envelat;
si no en trop, estic negat;
jo [a] real lo posaré
y
ses mans franques prendréy
seré perjudicatjo estic ben enterat,
equet añ com quenparé.
Teniu per lladronerie
per tot es poble de aquí
en Juan Mas des Mulí,
ell tutom lo deya axí
que qualquna ell ne farie.
Coneis equeix jovenet
qui es molre a devellat?
Ell és un lladre de blat
perque robava en es sac
de l’amo·n Bernat Moset.
En es sac de se llevó
que
ey vie duit per sembràell lo enave a buydà
y no u pogé logrà, no,
perque l’amo l’ey trobà,
en aqueyx gran pulisó.
Es sac de l’amo·n Moset
pensant tenir-lo gordat
n’i llevave en un gran plat
y per poch més que ajés estat
ell
ni·n dexave poquet.
Tot
eu fa pagà en es platrepare
si·l trenquerà,jens
de calco no ey fa,roba
farina y blatperque
ey està acustumaty
no se·n sebrà dexà.
Si
molre li voleu daen
aqueyx gran jovanet,per
enà a lo beratetell
vos surtirà caretperque
en tenda el sol posày s’eument que llevò ey a
se ferina sol llevà
enb un plat que [és] grandet.
A un li va subsey
que molre li va donà
enperonses li va di
que l’ey vulie pesà
y sabeu que resultà?
que més nefrat en surtí
perque en tenda es blat posà
y s’eument que va tení
enb un plat ley va robà
en Juan Mas des Mulí.
Jo are en som descuydat
però esò puc esplicà:
qui es molre li pesà
és l’amo de Son Amat;
en vie llevat un plat
con se ferina tornà.
Ell és ase y coyó
y de agut se vol portà
que no sabs com se campà
d’en Juan de Son Vadó.
D’en Juan de Son Vadó
molt malament se·n campà
se compostura costà
de mêles que li robà
8 duros se funsió.
Si l’ey diven li sab greu
y
[ta]teyx s’és sebut jade un capell que va robà
a se fire de Sineu.
A se fire de Sineu
un capell ey va robà
dins se bease el posà
de un qui era cuñat seu;
encare no l’a esquinsat
enperonses bo ey fa
ell diumenje el durà
posat demunt el seu cap
mirau aqueyx desfresat
de quina manera eu fa.
Vols veure si és conegut
es seu vici de robà?
Lo añ pesat es vermà
se mare y tot va engenà
a queyx animal futut
que de reñs que li robà
quebà de unplí es seu cup;
quin onra és tant futut
que no se deu confesà.
Se mare una vegade
entañ, en tens de vermà,
el tengé a treginà
y [com] se va capgordà
a caseva es reyms dexave
y, perque d’el ja no fiave,
en Peret va preguntà
y molt bé eu va finà
però no el va destepà
perquè a conte no li estave.
(…)