Diumenie, a vint-i-hu del present mes de abril, any MDLXVI, havent tinguda novena madona Catherina Montpahona, vídua, muller fonch d’en Pere Anthoni Monpahó, pagés, quòndam, del loch de la Curullada del present bisbat de Vich y deganat de Cervera, ensemps ab na Joana, donzella, filla sua, en la capella de Sanct Nicholau de la present sglésia, a hont està la relíquia del Sanct Misteri de la Vera Creu. E assò, per quant havie votat, dita Monpahona, tenir dita novena ensemps ab dita sa filla, per quant se here subseguit que dita Joana Monpahona, donzella, anant sana y alegra en companya de la muller d’en Pere Anthoni Monpahó, jermà seu, a una vinya nomenada les Riqueres, en lo terme de dit loch de la Curullada, essent en dita vinya, havent aplegat quiscuna de elles hun feix de seps per aportar-los-se’n en dit loch de la Curullada per al foch, tenint dita Joana donzella dits seps o feix de seps davall la exella, sentint-se mal al cor, dix a dita sa cunyada: «jermana, ay lo cor!», y dita sa cunyada la abrasà, y dita donzella, molt turbada, perdé del tot la paraula y caygué en terra restant casi com a morta y sens fer moviment de sa persona. E la dita sa cunyada spantada cridà son marit que ere en dit tros ab grans crits dient: «val Déu, Sanct Misteri gloriós, aiudau-nos!», y així lo dit son marit y jermà de dita donzella arribà allí corrent per veure de què cridave dita sa muller, y essent allí, veent sa jermana en terra que no parlave y que stave com a morta, tanbé invocave lo nom de Nostre Senyor y del Sanct Mysteri de la Veracreu, y ab tant arribà allí casi tota la gent del dit loch de la Curullada, així hòmens com dones, y aportaren dita Joana Monpahona aseguda ab una cadira, sostenint-la, que no·s donave sosteniment nigú y portaren-la en dit loch en sa casa, y estigué tot aquell dia y nit que no obrí ulls ni tenie conexensa niguna, e assò a justament sinch setmanes y aprés cobrà la conexensa y la oyda y tingueren-la dotze dies al lit sens may poder cobrar la paraula y la dita sa mare li digué: «promet-te al Sanct Misteri que tu y jo y tindrem novena, que Nostre Senyor nos aiudarà», y la dita Joana, no podent parlar, ab signes plegant les mans amostrave que·s prometie y votave que tindrie dita novena en dita capella del Sanct Misteri perquè Nostre Senyor li fes gràcia li tornàs la paraula. E axí la dita Catherina Monpahona y dita Joana Monpahona, donzella, filla sua, vingueren lo dimecres Sanct a visitar dit Sanct Misteri y tingueren consequtivament allí, en dita capella, novena, y avent acabada dita novena encara stave dita Joana muda, no podent parlar paraula niguna, prenent paciència del que Nostre Senyor Déu li donave. E ab tot tenie confiansa molt gran ab son cor que per medi de la dita Sanctíssima Veracreu y del Sanct Misteri de la sua Sanctíssima Sanc, que per redimir los pecadós havie scampada, li aiudarie. Attès que lo diumenie vinent havie jubileu, consentyt per nostre Sanctíssim Papa Pio Quinto, determenaren, la dita mare y filla, guanyar dit jubileu y star en dita capella ultra de la dita novena que ja havien tinguda en dita capella fins al dit diumenje. E així confessaren y conbregaren lo dit diumenie que contaven XXI de abril y essent casi la darrera que conbregà en dita sglésia, la dita Joana Monpahona donzella y la dita sa mare, havent rebut lo cors preciós de Jesucrist en la capella dels perdons, se n’anaren les dues a la dita capella del Sanct Mysteri de la Vera Creu y agenollaren-se allí, a la porta de la rexa de la capella, fent oració ab fervent devoció les dues durant bona stona. La dita Monpahona mare volie que se n’anassen a dinar y la dita Joana, sa filla, li tirà la falda fent-li senyal que no·s mogués encara, y la féu tornar agenollar. Stant ab ànimo molt fervent y elevada, ab gran devoció y perseverant sa mental devoció, Nostre Senyor, per la infinida misericòrdia, tornà ab aquest estant a la dita Joana la paraula rodona y sancera, comensant a parlar tres vegades, primerament dient tant solament: «Sanct, Sanct, Sanct». Y aprés dient la dita sa mare: «ay, ma filla, digau Sanct Misteri gloriós que Déu és ab nosaltres». E així digué moltes vegades: «Sanct Misteri gloriós», y feren les dues moltes gràcies a Nostre Senyor de la mercè los havie feta, y conegueren lo gran miracle que Nostre Senyor Déu los havie mostrat. Y així se trobà allí myser Guerau, doctor, en Loys Mulet y mossén Anthoni Miró, rector, mossén Anthoni Joan Garriga y molta altra gent que acodí aquí, que eren per aquí, per dita sglésia, y tantost arribà molta gent, que stave casi plena la sglésia de gent que tornaven de ses cases sentynt lo grandíssim miracle que se here seguit, y així lo reverent rector y clero de dita sglésia y los magnífichs senyós instaren ne fos levat acte per en Pere Giscafrè, notari públich, de dita vila, e fonch feta solempna professó primerament cantant Te Deum per l’entorn de dita sglésia y aprés per tota la dita vila, aportant la Sancta relíquia del Sanct Misteri, aportant lo tàlamo los senyós de pahés y altres senyós de molta magnificència y anant seguynt dita professó dita Joana Monpahona, a qui se here seguit dit miracle, y dita sa mare, anant devant tot lo poble, les dues aprés del Sanct Misteri.
