a)
Falla de Sen Chusep, en la plaseta del teatro prinsipal de Valensia, en l’añ 1858
Arrgument
Un individuo, de bóna casta y de dotse arrobes ben cumplides, sentat en táula y en l’ampolla á la vista, s’atraca de chulles y llonganises, pera almorsár, mentres que un atre póbre samarúc, llarc y prim com la sargantana, está chuplantse el dit, en que escura de cuant en cuant la xiquera de chocolate que té en la má. Una agüela, en un nás de pam y mich, li fá fóc á la paella desde una finestra del veinát; y per conducte de un cordéll ó fil d’arám, lligat en este obchecte, li remitix al hóme gròs el almuerzo de que se trata. També hia un chiquet, en les galtes com dos codoñetes, que es burla, perque está fart, del atre pobret que dichuna. Asi tenen vostes ara la cópia exacta dels versos fijats en les parets del contorn, y que espliquen en mes claritat el pensament de esta falla.
Avis al public
Si algú dels lectors critica
Lo que ha escrit la meua musa,
Entenga el tal que eixa pusa
Es la que manco li pica:
Perque encára que es prou chica
Y no es molt lo que ha estudiat,
Té no-obstant per veritat
Que en este mundanal clòt
Aquell que fá lo que pòt
Ya no está mes obligat.
Atra advertensia
També es presís añadir
Que el que encontre algun defecte
Deu ser al manco un suchecte
D’eixos que saben llechir.
Perque podrá susuír
Siga algun troncho de còl,
Que per quinset pasar vòl
En esta tèrra bendita,
Sent així que no aprofita
Pera chavo llanderòl.
Así, ó en cuansevól part,
mentres vixcam baix la lluna
vorém sempre al que está fart
burlarse del que dichuna.
b)
Falla de Sen Chusep, en la plaseta del Trós-alt, en l’añ 1858
Argument
Dos pollos, de póca cresta encára, riñen, com es costum entr’ells, per volerli fer l’aleta á una pólla rosa del mateix corrál. La ú, el mes chicotét, al vores perdut, s’amága, fuchint del atre, baix de una pollera d’eixes que se estilen ara, y que solen portar les chiques de buen tono, á conte de sinagües. El público espectador, escandalisat de la poca vergoña dels pollastres y de la llòca, que es una madama de rompe y rasga, els péga fóc à tots entre huit y nou de la nit, y sen và después à dormir molt satisfet cantant entre dents esta copleta:
¡Molt bóna ha estat esta falla!
vorém si escarménta aixina
cuansevòl pólla ó gallina
que pórte el ràbo de palla!
Cópia dels versets, que espliquen, á son modo y sinse oféndre á ningú del món, els motius y la poca sustansia d’esta sélebre foguerá.
Servixca á totes de avis
Que á eixa que dú tant de flòc,
Li péguen esta nit fòc
Perque porta el cul postis.
Que Inés se enbadurne el cuello,
Que su faz pinte Pilar,
O Ana se tiña el cabello,
Todo, en fin, puede pasar;
¡Mas llevar postizo aquello
Cosa es muy parti-cular!
No hay duda que es un escollo
Para una casta gallina,
Al revolver de una esquina
Encontrarse con un pollo
Picantli les pantorrilles.
No deu ninguna estrañar
Vóre á un poll d’eixa manera,
Perque si be es considera,
¿El pobret ahon pot estar
Millor que baix la pollera?
Herido ya en el ataque,
Y al ver la muerte segura,
Con las alas… de su fraque
Salvarse el pobre procura
Debajo del miriñaque.
Qui s’el palpa y no s’el tòca
Pot de cul comprarne un sou
Ya que carn allí en te pòca,
Pero la que ya en te prou
¿Que guaña en pareixer llòca?