Bme-1896-2.1
1.a
¡Oh nit
triste y pesada
el día 8 de Jené;
fosque inmense va fé,
el cel en gran nivulada
algún la tindrá gravada
dins el cor moltisim bé.
2.a
Una barca
pescadora
«Lus dos amigs» titulada,
per cing nave tripulade
jent forte y trebeadora;
embarcació caminadora,
y de bon hurmeix armada.
3.a
Patró y
tres marinés
y un atlot menó d’ edad,
tots
trean bon resultat
pescant,
güeñant dublés,
pero van tení después
un fracas inesperat.
4.a
A ses
platjes de Alayó
la príma cuntens van fé,
y van pusá es peixs molt bé
per fé plaza á Mahó;
va da ordes es patró
á un y altre mariné.
5.a
Jermans cunvé na á teñí
y
fé vela per na á port:
en
que s’hurmeix sigui fort
no cunvé ferló petí.
¡Mesquinets, á nes camí
per
ells estave la mort!
6.a
Entre les
set y las vuit
de ses platjes van pertí,
en bone mar van seguí;
pero sempre y á un descuit
una cunfianza á duit
tres personas á murí.
7.a
A sert
punt el si entrá
una racha inesperade
cause una trabuchada
se barca al instant tumbá;
aquí se jent va quedá
enterament asustada.
8.a
Pubrets;
en tanta fuscure
no pudían maniobrá;
se barca prest va quedá
plene com una mesúre;
una trista sepulture
tots cing tenían allá.
9.a
Aquí
Antoni Pascual
amu des bens y patró,
plurant en gran reitxiró
va dí mol trist y furmal:
¡Fiets meus, tots per igual
defensem s’embarcació!
10
Pero de
res va serví
el seu crit aterredó;
ademés des reitxiró
terrible fret van sentí,
sense paraule per dí,
poca fòrsa y gran tristó.
11
En Manolo
es venedó
se barca va abenduná,
tres cuars d’hora va nedá
tirant llágrimas de tristó,
y el seu pudè superió
se vida li va selvá.
12
Fent un
esfors sin igual
en Manolo es va selvá,
suspirant
per dins la ma,
no veye mes que peñal;
á cade punt un dugal,
y cap puestu per seltá.
13
Mesquinet! á cade instant
la
mort per ell se sentía,
en pène se despedía
de se done y s’infant;
de lu que estave pesant
el seu cap no discurría.
14
Molt
trist y descunsulat
á terra va arribá,
cuan se alè va recubrá
va dí, ja estig selvat;
es punt que vía saltat
des gran tribol ulvidá.
15
D’aquell modu, tot bañat,
á Binibeque va aná,
y de grapes va pasá
en tot es cos cupetchat;
se peraule de asustat
no pudía prenunciá.
16
Homu de
forse y valent
sent allá va descubrí
una barca, y no pot dí
perque y va aquell mument
de sustu y sentiment
no pot un mot cunfeixí.
17
Suspirs de cor trits va fé
y en veu triste va cridá,
y de se barca cuntestá
es patró Llurens Barbé,
y tots els homus que té
van dí: Manolo ¿qué ya?
18
En veu
molt desentunade
en Manolo cuntestá:
Petró us veng á sercá;
se barca está trebucade
y pudè se jent negade
truberem ribant allá.
(…)