(…)
Capítul prime[r]
Se mana q[u]e ningun bestia[r] púguia atrevesar las asèquias o conductos de aygua ny pasturar las herbas de sas voras, baix la pena de tres lliures per cada vegada q[u]e se contravinguia a dit capítol.
2a
Ytem se mana que perr introduir-se lo bestiar de unas terras a altres no puguia fer-se saltan[t] marge algun, baix la pena de tres lliures; pues sols podrà lo bestia[r] introduir-se en las terras tancadas y en los temps no prohibits, per aquel sol paratje per ahont se introdueix lo perell de animals per son coltiu.
3a
Ytem se mana q[u]e ningun bestiar éntria en las terras en q[u]e troban espargidas per ellas las garbas de blat, civada y demés grans, llegums o fruit. Però podrà practicar-lo si las ditas garbas se enquantrasen recullidas o amontonadas per son dueño, no acercan[t]-se al siti del munt; tot baix pena de tres lliures.
4a
Ytem se mana q[u]e dit bestiar no éntria a pasturar en las mallolas q[u]e no hagen pas[s]at quatre añys després de plantadas en las viñes des de q[u]e comensan a brotar fins a tres dias después de vermadas; en las terras sembradas de qualsevols fruits q[u]e sian fins q[u]e aquells estíguian recullits; en los camps, emperò, de avellaneras y plantats de garrofers, ningunt temps de l’añy, perq[u]è en tots se damnifica sa cullita, baix pena de tres lliures.
5a
Ytem se mana q[u]e los bestiars q[u]e éntrian a pasturar en terras q[u]e hy hage panta[t]s alguns arbres no deuran acercar-se a ellas a la distància [de] deu palms mentras tínguian los fruits pendent; y eyxa mateixa distància deuran guardar en tot temps de l’añy en los arbres q[u]e no perdan las fullas e igualment en los altres [si] son jóvens, anomenats donsell, baix pena [de] deu lliures.
6a
Ytem se mana q[u]e los bestiars no púg[u]ian entrar en terras preparadas o cultivas ny en los de rostoll en temps de pluja, ni en los q[u]e plovisca, ny en aquellas matinadas q[u]e per la abundància de la rosada q[u]e ha caygut en la nit anomenan aigualeras, se troba la terra mullada; baix pena de deu lliures.
7a
Ytem se mana q[u]e los bestiars no éntrian a pasturar aquellas terras, anomenadas vulgarment cultivas, en q[u]e lo dueño tinga posat lo señal de un muntó de terra, pedras, cañas o altre de estil entre los pagesos de dita vila o poble per a señalar q[u]e lo bestiar no púguia entrar en aquellas; baix la pena de deu lliures.
8a
Ytem se mana q[u]e los bestiars no éntryan ny púguian introduir-se, per motiu algun, en las terras o en qualsevol lloch q[u]e hy hage roldo[r], així cremat com per a cremar, baix la pena de deu ll[iures].
9a
Ytem se mana que los bestiars no púguian pasturar a las cañas, tamarits, magraners, gatells y altres arbres o malesa q[u]e tròbian plantadas y se plàntian, o q[u]e naturalment nàsquian en los parapetos, reforsos o antemurallas q[u]e se fàsian en las terras confinants ab los torrents, reeras y barranchs per a defensar-las de las avingudas de las ayguas; baix pena de deu lliures.
(…)