Bm118bis0-1880-2
Te vench à fer sabrer, Rita,
Que’m mut à ca’l Senyor Pau.
Llibreta
corrent, Juanita,
Que
abans de pendrer la clau
Aquest
bon Senyor ja cita
Tant grossa renou y esquera[1]
Mou
la néta del sent Pere
Que no se que deu tenir?
Com la pobreta es cuynera
Ha trencat la greixonera
Y no la pot afagir.
Aixi no la renyarán,
Que’n sabrà com serà gran!
L’amor m’ha pegat sempenta,
Diu[2] una nine de trenta.
He festetjat deset anys,
Sols he tengut desenganys.
¡Ay, amor, que ets de batsol!
Pero el derré era un bon jove,
Això
tench per mon consol;
Fetên
un nuu à la cove.
Un dia clar del estiu
Mentres tocaven mitg dia
Un Senyor que era molt viu
Lletgir un llibre volia.
¿Que diu això… pansa ô panso?
Encen el llum Pere Andreu.
El llum del Pare Berganso
Ha de mester Senyor meu.
Sempre en pastar la veynada
En
lloch de fer pans fa coques;
Aixi
pert la pastarada
Y
à cáseva son vint boques.
Bé, corrent y que te importa
Si el derrer tanca la porta?
O. M. Prohens
(1) Era un mestre de primeres lletres.