En què explicaré la obligació que té la mullé del paigès y masové per aumentà la casa
Per·a prosperà la casa del paigès si la mullé ho ama de casa no·l’acompanya en allò que li pertoca, no farà aumén la casa, per mol que treballe lo marit. A·de·ser la primera en llevàs y l’última en anar-se’n al llit, que les dones tenen una fenya que may s’acaba, en particular la que vol ser curiosa, que és la millor partida que pot tenir huna mestresa después de ser bona cristiana.
Del ser ella curiosa se·n segueix que les filles y criades són curioses, que sempre temen que no renye la mare y los quede l’àbit tota la vida.
Luego d’aver-se llevat, farà llevar les criades y filles les que sien bones per treballà, y los donarà sa ynstructa de lo que an de fer, si·és pusible de part de nit ya pervindrà lo que s’à de menesté per l’esmorsà d’aquells que se·n’an d’anar a treballà, que si·o·an de fer al matí sempre an d’anar presipitades, y los mosos an d’esperà alguna vegada y tot allò és en perjudici de la casa, y a·vegades de part de nit lo foch sobra y al matí s’à de fer presipitadament.
Sempre que y·aige fenya d’ynportància acudir en aquella, y quan no·y·à és la filosa que és lo repòs de les paigeses.
Después d’aver posat l’olla al foch per comensar a·preparar lo dinà per los treballadós y demés, y família de la casa, deu pensar en los animals que toquen a·ella de fer-los donar menjar y beure com és: gallines, cunills, coloms, porchs, etc., que és asumpto que directament toca a·l’ama de casa, y lo limpiar-la, lo neteijar la roba y apedasar-la, lo donar ànsia al marit que sembre cànem, y si·no·té terra per això que·n compre. Li·toca lo ser obedienta al marit, y que sie casolana que la dona que és andadora sempre li van atrasades les coses de sa·casa.
Tindrà cuidado en tornar a·pastà abans no s’acabe lo pa de 3 dies si·s’arriba a·pa blan se gasta mol més.
Si·lo vi és bo y vol posar una poca d’aigua à·de·fer que no·u veigen los criats y criades. Lo setrill de l’oli que fase lo raig prim que s’estalvia molt oli.
Totes les coses aveu de tancar, menos la sal que ningú n’i·vol posar més de la que li correspon per barato que vaige.
Tindrà la mira de no tractar-se masa familiaritat ab los criats y criades per contens que esteu d’ells, después no·us tindran lo respecte que hos correspon y manar als fills y filles que fàsien lo mateix.
No·ls conporteu que parlien males paraules, ni·que vaigen sols a·l’eretat criat y criada sens compañya d’un ho altre. No conporteu que los fills y filles peguen l’un a·l’altre, y sinó·volen fer cas de la mare dar-ne avís al pare. Manareu a les filles y no estiguen soles en cap cuarto que y aige algun home encara que sie religiós, ni que·ls parle de la vida de algun sant ho santa.
Més fruit farà l’ama ho mare de casa en ocasions oportunes que tindrà ab les filles y criades de fer-los alguna pràctica, que no faria un bon predicadó, que los pot atvertir que no fien de cap home, que no diuen cap veritat quan diuen que les estimen, que no porten sinós una mala yntenció que después quan an·fet son negoci no·s volen casar ab elles ni que ho demanen per justícia, ni que·ls porten a la p[r]esó com a succeït a fulano, que són poques les viles que no·y aige agut exemplars d’aquella naturalesa, y que la minyona recatada és mitg casada, etc.
Que no solament se·pot predicar en los pulpits, si tamé ha casa los pares y mares a fills y filles, criats y criades, no ser masa ynpertinents, sinó aguardar l’ocasió.
Del cuidado que té la mestresa de casa de la casa dels hanimals pertocans a·ella, los de més abilitat de cuidà són los cuchs de la seda. La cria de asumpto mol profitós, y pertany més a la mullé l’entèndrer-o que al marit, à de ser manat ab lo treball tan gran que costen los quinse dies últims que·s crien ho·s fa la seda ab 7 semanes, y les 5 primeres pot una dona sola cuydar-se de 4 onses de llaó, que segons la terra se poden fer 30 lliures de seda y és nessesari l’antendra’ls com s’an de portar, que ayxí com és una cullita que·s fa prompte també sol ser esgarrada prompte, si no saben portar-los ab lo que·ls acompanya son natural.
La mare de casa à·d’ynstar al marit que fase fer un puesto a·casa aproporsionat per los cuchs de la seda, à·de·ser en puesto alt y no en puesto baix, que no proven lo reumàtich que·i · aige algunes fines[tres] y quant plourà, ho farà vent de llevant, ho algun altre, pluiges ho trons puguen ser ben tancades, que sien ben rebusades les parets, ben llises, perquè tots los animals se’ls mengen com rates, gats, aurenetes y altres, que justen bé les portes, que y·à ocasió que volen ser tancats y altra ben auberts.
La forma de fer les andanes à·de·ser segons la proporsió del puesto que tindreu d’això, no·vos·en dich re, anireu en alguna part que tinguen andanes pendreu la norma.
Lo[s] que diuen que les males aulós, los mata no és així, que no·y senten de nas, que si·ells porten bon trempe y teniu poch puesto a·casa no repareu en fer una andana de canyisos a l’establia, si·és eyxuta ho a la nessesària.
Segons la terra broten, més ho menos aviat, y quan veureu que ynflen los borrons de las moreres tot seguit pendreu la llaó y la posareu al mitg de 3 faldilles que solen portar les dones en una buchaca en un drap de lli curiós lligada la llaó en un fil ho veta, y aquell poch calor que·y·à a les faldilles del mitg veureu que ho aniran naixén los cuchs ab una gran melodia, de·matí y tarda obrireu aquell drap en la cunya ho en puesto ben hocult que si·s refredaven no naixerien, y tindreu la fulla pervinguda y la posareu sobre de la llaó, y aquells cuchs que y aurà nats tot seguit se·n puijen a la fulla, aveu de posar demún la llaó un papé foradat ab uns forats com un cap de formiga grosa la fulla de sobre y ells en puijen per los foradets, y pendreu aquelles fulles de cuchs y les posareu en un sedàs ho pellenya, y los posareu a la cunya y no masa prop del foch y si veeu que van depresa ab lo nayxe ho fareu 3 ho 4 lo dia.
(…)