DIA OCTAU
Fet lo senyal de la creu, dit lo acte de contrició com en lo primer dia, se dirá la següent
Oració particular del octau día.
Flebat Mater ejus irremediabilibus lacrymis. Tob. C. 10. v. 4.
Ploraba la sua mare ab llágrimas irremediables.
O María, mare tota de amor! jo vos considero representada en lo llanto inconsolable de la mare de Tobias, plorant vos, no per un sol fill que aquella pensaba haber perdut, sinó per tants que se perden, fins del mateix poble cristiá. ¡O qué sentiment aquest per nostra Divina Mare! sería precis conéixer la grandesa de sèu amor, per ponderar lo sèu llanto en la perdua de sos fills, sobre tot los del poble cristiá. Com si no bastás lo dolor de tants que moren en las tenebras de la infidelitat sens conéixer á mon Fill ni ferse participants de la redempció, vénen, se dirá á sí mateixa nostra angustiada Mare, vénen á fer imponderable lo meu llanto una porció de cristians, á qui ni l’s cástichs han pogut desenganyar, ni l’s beneficis han pogut ablanir lo sèu cor. Són fills que he engendrat á copia de immensos dolors que he fet participants de las gracias de mon Fill derramadas en los sèus sants Sagraments, que he alimentat en las delicias de un convit celestial, que he exaltat ab la llum de una doctrina tota divina; y no obstant ells me han despreciat, sens fer cas del meu amor ni dels meus beneficis; se han obstinat en las suas passions y per última desgracia volen morir sens penitencia. ¡Ay divina Mare, quan just es lo motiu de vostre sentiment! No podíau esperar tan mala correspondencia en los fills del poble cristiá; y lo sentiment que estos desgraciats vos causan nos fa véurer lo que ha estat per nosaltres la bondat de Dèu, pues á pesar de nostras culpas é ingratituts, no ha permés, que cayguéssem en tan monstruosa infidelitat. Á vos debem, divina Mare, tant senyalat favor, y per lo mateix vos demanam, quens admetéu en vostre llanto, acceptant y offerint las nostras llágrimas per desagravi de la injuria que fan á vostre amor y á la misericordia de Dèu uns fills tan desnaturalisats. Nosaltres, divina Mare, desitjam de veras ser dignes fills vostres, y per aqueix fi acudim á Vos suplicantvos rendidament quens alcanseu perfeta contrició de tots nostres pecats, valor per confessarlos, odi per detestarlos, resignació en los treballs per satisfer per ells, y gracia per créixer cada dia en virtut fins á fernos mereixedors de la gloria. Aqueixa es la nostra súplica que en especial nos fan los fills de esta ciutat, desitjosos de correspóndrer com á bons fills al obsequi quels’ habeu fet, regalantlos en los temps antichs, y conservantlos la prenda preciosíssima de vostra imatje del Claustro. Fèu, divina Mare, que ja may olvide Solsona tan exquisit favor, y que ls’ séus fills merescan sempre lo nom de dignes fills vostres, mantenintse en la puresa de costums y santedat de vida que reclama de ells vostre especial amor. Amen.