Ordinacions de la Confraria de Sant Elm (Lloret)

«EN NOM de nostre senyor Déu Jesuchrist y de la gloriosíssima e Yntemerada Verge Maria, mare sua, amén.
«COM A LLAOR Y GLÒRIA del Omnipotent Déu y de la gloriosa Verge Maria, Mare sua, y del benaurat Sant Elm o Telm fou instituïda e fundada a 9 del mes de setembre de 1554 y vuy dia present renovada y en quant menester sia de nou fundada ab decret del Rm. Sr. Bisbe de Girona e de son official y vicari general y no altrament per los mariners y altres de la vila, terme y castell de Lloret una perpetual confraria sots invocació de la Verge Maria y del Benaventurat Sant Elm o Erasme, estan congregats e aiuntats los mariners del dit terme y vila en la isglésia y capella de Sant Elm de Lloret tots concorden, instituexen y ordenen que per conservació de dita confraria los dits mariners y altres confrares de dita confraria quiscun any lo dia de Sant Elm que és a 2 de juny conforme lo offici nou de Roma sien elegits per los dits confrares quatre pabordes o administradors los quals per tot un any consecutiu aprés que seran elegits tingan lo càrrech de administrar e governar, rebre tots los fruits e coses que tocarà a dita confraria y servey del altar de Sant Elm e per lo primer e present any de la reformació de dita confraria elegeixen en pabordes o administradors lo Senyor en Bernat Gros, mariner, y lo Senyor en Bernat Bendrich, mariner y Vicens Albà, mariner fadrí, y Feliu Passapera, fadrí. Donant a ells y als qui aprés d’ells seran elegits plens poders de governar e regir e administrar la dita confraria tostemps mirant la utilitat de aquella quant a ells los serà possible e los pabordes que després se elegiran seran mariners o altres confrares de dita vila y terma e aprés lo diumenge passat Sant Elm hagen de donar bo e lleal compte del que hauran exegit y gastat en poder de los pabordes nous conforme lo jurament per tots prestats en poder del Sr. rector de la present isglésia.

«Y MÉS ÉS ORDENAT que los confrares que en dita confraria entraran, axí mariners com altres, per entrada paguen quiscun a dita confraria dotze diners per entrada, de les quals entrades han de aportar dits pabordes compte de part cada any, e aprés quiscun any sis diners los quals se hàjan de exegir lo dia de Sant Elm y lo diumenge abans, tenint aquells dies taula parada davant lo altar de Sant Elm ab lo llibre de dita confraria.

«Y MÉS que los confrares mariners, quant tornen de viatge, donen de quiscuna lliura del que hauran guanyat un diner al bací, que va ordinàriament per la lluminària de Sant Elm; és, emperò, ara de nou pactat que lo don qui volrà y tindrà tal devoció conforme les necessitats que en la mar se serà vist, conforme sa conscièntia, e los pabordes a tots quants víngan púgan demanar dit diner per lliura de son guany tant de mercaderia com de nòlits y a ningú forsar.

«YTEM ÉS CONCORDAT que, si esdevindrà algun confrare de la confraria ésser catiu, que, en tal cas, ultra de que los pabordes dels béns de la confraria donarà[n] per amor de Deu per almoyna lo que poran a consell de la major part de los mariners y altres confrares qui·s trobaran en la terra, haja també cada hu dels confrares de sos béns propis forçadament ajudar a dit rescat del seu de sis reals, o sia o no sia present, sols sia viu lo dit confrare.

«YTEM ÉS CONCORDAT que, quant dits pabordes hauran aplegat lo rescat y scrit en son memorial lo replegat, no·n púga[n] donar sinó al mateix catiu quan sia vingut y entretant dits pabordes lo guarden ensemps ab los altres diners de la confraria.

«E MÉS ÉS CONCORDAT que, quiscun any los confrares de dita confraria lo dia que celebrarà la festa de Sant Elm fassen fer solemne offici ab diaca y sots-diaca, completes, tèrcia y vespres y de matí professó, y per lo ciri que crema al costat de dit altar, e lo endemà de Sant Elm se cant un aniversari major general per tots los confrares de dita confraria, axí morts com vius pagant-ho tot del que serà en dita confraria.

«E MÉS per lo semblant tostemps que mòria algun confrare de dita confraria, tant mariner com altre, per la seva ànima le sie fet dir en lo altar de Sant Elm un cantar menor de los béns de la confraria si mor en terra de christians, e si mor en terra de moros, sia dit lo cantar major, ço és, que tots los capellans del terme a aquell dia dígan missa per ell, ultra de la missa cantada.

«E MÉS ÉS CONCORDAT que, sempre que serà tingut ajust per als de dita confraria, tots los confrares mariners y altres hàjan de acudir sots pena de sis sous per la confraria per qui faltarà que no tinga just impediment a coneguda dels administradors, y dita congregació cada vegada que s’haurà de tenir sia publicada sots la mateixa pena pagadora dels pabordes.

(…)