Jhesús Maria
A honor i glòria de nostre senyor Déu y de la intemerada madona senta Maria mare sua està fundada confraria en lo altar e capella de la Verge Maria del Trespassament en la sglésia de Senta Maria de la vila de Solsona per los casats y fadrins strangés del regne de Fransa y de tota la terra del senyor de Bearn conte de Foys; la qual Verge Maria del Trespassament prenen per advocada dits strangés e assò ab voluntat y consentiment del molt il.lustre senyor lo senyor duch de Cardona e gran condestable de Aragó y de l’egregi senyor lo senyor don Joan de Aragó abbat o administrador del monestir y sglésia de Senta Maria de Selsona y dels honorables cònsols y consellés de la dita vila
E primerament és stat ordenat per los susdits casats y fadrins strangés del dit regne de França que vuy en dia són y.s troben en la susdita vila de Selsona y en avant seran, que tota persona strangera del dit regne, axí casat com fadrí, que starà y aturarà en la dita vila de Solsona y terme de aquella per temps de un any o més, age y sie tengut y obligat de pagar quiscun any dos sous barcelonesos a dita confraria de mig en mig any. Y los qui venran y aturaran en la susdita vila per temps de un mes tant solament no sia tengut de pagar sinó un sou de dita moneda. Y si per ventura aturave en aquella per temps de mig any, sien tenguts y obligats de pagar los susdits dos sous. Y en cas que algú de aquel passat lo dit mes, no acabant lo mig any se n’anava a cap de dos o tres o quatre mesos star defora lo dit terme de la vila de Selsona y aprés tornave star en la vila de Selsona dins lo matex any y acavave de star lo dit mig any ab lo temps desusdit, sie tengut y obligat de pagar dits dos sous. Y si cas serà que passat l’any tornen, sie servat com dessús és dit.
Ítem, és stat ordenat per los sobredits que quiscun any lo darer diumenge del mes de agost sien tenguts y obligats los confrares y regidós de dita confraria de tenir capítol tots, en van d’una liura de cera a qualsevol que y mancarà si no aje legítima excusació, en la dita capella de la Verge Maria del Trepassament. E aquí agen de elegir y fer quatre priós, so és, dos casats strangés habitants en dita vila y dos fadrins strangés del dit regne de França, Y assò per a temps de un any tant solament. Los quals sien obligats de regir y governar bé y lealment la susdita confraria com acustumen los bons priós de les altres confraries y sien a tot útil y profit de aquella. Y que en dita elecció sia legida a tots plegats la present capitulació.
Ítem, és stat ordenat per los susdits que en lo matex dia los dits priós y confrares sien tenguts y obligats de elegir un clavari que sia casat en la susdita vila, persona fiada, que tingue tots los dinés que dits priós treuran y hefegiran dels confrares y almoynes se hauran per dita confraria. Y, rebuts que .ls ajen, dins tres dies los ajen de posar en mà y poder de dit clavari sens ninguna dilació en pena de una liura de cera aplicadora per cascuna vegada que lo contrari faran a la lumenària de dita confraria.
Ítem, és stat ordenat per los sobredits que los priós que elegits seran, sien tenguts y obligats de aplegar los dinés dels confrares y de comprar cera y oli pera a obs de dita confraria y enluminar aquella. La qual cera y oli aja de pagar lo clavari que serà dels dinés de dita confraria y age a rebre albarà del que pagarà.
Ítem, més és stat ordenat per los susdits que los priós que vuy són y que per avant seran sien tenguts y obligats de enluminar dita confraria tots los disaptes y diumenges y altres festes, segons les altres confraries acustumen de enluminar.
Ítem, més és stat ordenat que los dits priós sien obligats de fer dir una missa quiscun diumenge de l’any per los capellans que a ells benvist los serà per redempció y saluts de les persones y ànimes de dits confrares, axí com les altres confraries acustumen de fer, en lo altar de dita confraria.
Ítem, és stat ordenat per los susdits que si cas serà que algú o alguns strangés caien malals en la dita vila de Solsona o terme de aquella vila, que dits priós que leshores se trobaran sien tenguts y obligats de mirar y fer donar recapte del que haurà menester dit malalt segons la potestat per facultat de dita confraria vastarà a fer; y anar a captar per ells y socorre-li des béns de dita confraria si aquell tal béns no tinrà per a comportar la dita malaltia. Y cas serà que aquell tal morie, que dits priós y confrares sien tenguts y obligats de fer-li honra ab lums y portar lo cos de aquel a la fossa y de suterrar o fer suterrar aquell tal y tots los strangés que moiran dins la vila y terme de aquella.
(…)
