a ) Que nul hom mulerat no tenga amiga ne neguna dona maridada amich.
Item que negun hom mulerat no gos tenir amigue ne nenguna fembra maridada amich dins vich ne la parroquia ne negu no la li gos sustenir sots pena qui contra fara per aytantes vegades que contre fet sera de C sous.
De no anar de nits ab esturments per la ciutat.
Item que neguna persona de qualque condicio sia no gos anar de nits per la Ciutat ab estruments de puys quel seyn del ladre ho lo seyn de la guayta aia tocat sens licencia de la cort sots ban de perdre los estruments e de X sous.
E no res menys perda los estruments e les armes que portara. E que los estruments e les armes sien trencats e trencades e posades a la cort.
b ) Dels juheus e de les juyes.
Item que negun juheu estrany ho priuat no gos portar armes de neguna forma ho condicio dins la dita Ciutat, ho sos termes de dia ho denit sino ganiuet ho coltell de tall la feruça del qual coltell ho ganiuet no age mes de I palm de cana de drap de color e qui contra fara pagara per ban cada vegada X sous.
E no res menys perdra les armes les quals sien trencades e posades a la cort. E qui lo dit ban pagar no pora estia pres, X dies a pa e ha ayga en la carceleria.
Item que cascu juheu e cascuna juya estranys ho priuats qui aien mes de set anys se aien ayonolar e a fer reuerencia al sant cors de nostro senyor Jhu. Xpst, e a la sua santa creu quant de prop los passaran ho seran portats per la dita Ciutat ho que aien amagar en alcun alberch sots ban de XX sous.
E qui lo dit ban pagar no pora estia al costell per tot un dia.
Item que tot juheu estrany o priuat qui aia XII anys ho mes port roda de drap vermel ho groch per mig per mig en la vestadura subirana deuant en lo pits e que la roda sia ample de I croat dargent e que no la gos amagar sots ban de XX sous.
Item que neguna persona no gos prestar ho comenar a negun iuheu ho juya diners per prestar ha vsura ho comanar aquells a negun crestia ho crestiana a vsura sots ban de C sous.
E no res menys la persona qui los diners axi prestats ho comanats aura perda los dits diners e ultra aço sia tenguda la pena o crim ordonada en dret contra vsurers.
Dels tauernes e dels altres venedors de vi
Item que negun tauerner ho alguna altra persona qui vena vi amenut ho engros dins la dita Ciutat ho sos termes no gos fer en lo vi neguna mescla ho frau de puis que sera cridat sots ban de XX sous.
E no res menys perdra lo vi en lo qual la dita mescla ho frau sara atrobada.
Item que negun tauerner ho altra persona no gos vendra dins la dita Ciutat ho sos termes en I celler vi de dos vexells si donchs la I vi no era blanch e laltre vermel ho altre vi qui hic fos aportat e no sia de sa terra sots ban de XX sous.
Item que negun tauerner ho altra persona no gos vendra vi amenut entro quel aia fet crida per la crida de la dita Ciutat publicament e ab volentat dels imposados axicom es acustumat e qui contra fara pagara per ban cade vegada V sous.
Item que negun tauerner ho altra persona qui vena vi tro que tot lo vi qui sara en lo vexel que aura obert per vendra amenut sara venut no gos metra ne fer metre en aquell vexel gens daltre vi sots ban de X sous.
Item que neguna persona depuys que aura fet cridar axi con dit es lo vi que vendra amenut no gos metre ne fer metre vi en lo vexel hon lo dit vi sera daquell vi matex ne daltre ne aygua ne altre cosa entro que lo vi qui sara stat cridat sia venut. E puys metahi daquel mateix vi ho daltre sis volra e quel faça cridar axi com dit es ho offassa ab voler dels esposadors abans que gens ne vena e puys noy gos fer neguna mescla ho trafagaria axicom dit es e qui contra fara perda lo vi. E no res menys pagara per ban cade vegada XX sous.
c ) Item que negun carnicer ho alcun mercader o reuenedor ho altre persona no gos tenir dins la dita Ciutat ho termes ho parroquia daquella alcun bestiar gros ho menut de nudriment si no en so del seu sots bant de sis diners per bestia menuda e de XII diners per bestia grossa.
Item que nengun carnicer de la dita ciutat qui tenga e pastur son bestiar en la dita ciutat ho en la sua parroquia no gos tayar ho fer tayar ho vendre gens a carn que u fassa ho u fassa fer en alcun altro loch fora la dita ciutat. E qui contra fara pagara per ban cada vegada X sous.