I. Primerament que lo die o festa del glorios S.t Joan ante portam Latinam que es als sis de Maig tingan obligacio tots los sobredits Confrares de dita Confraría politica y ciuil que uuy son y seran Mestres de dita Confraría y agregats à aquella y se trobarán presents en la present Ciutat (no tenint just impediment) de assistir en la Iglesia à hont se celebrará la festa de dit glorios sanct tot lo temps se celebraràn los diuinals officis sots pena en cas de contrafacció de una lliura de cera per quiscuna uegada, aplicadora a dita confraría y de hauer de pagar los gastos al official farà la execucio.
(…)
4. Item que dita Confraría hage de tenir una bolça pera fer extracció de Consols, o, Prohomens en lo qual estigan inceculats tots los Mestres que vuy se troban agregats á dita Confraría y los que per auant se agregaran exceptat lo vltim perque aquell ha de seruir de Andador fins y a tant que sen agregará de altre, en lo qual cas de haueri altre agregat, lo dit tal ques trobará penultim hage de ser inciculat a la dita bolça y que recusant lo vltim agregat de fer y seruir lo offici de Andador puga ser executat per la mateixa pena sobre referida en lo capitol primer quiscuna vegada que ho recusará.
(…)
8. Item que las Personas uoldran apendrer y practicar la facultat de imprimir y estampar hagen de estar per aprenents en casa de un dels Mestres de la present Ciutat y Confrares de dita Confraría per temps de sinch anys complerts y apres degan anar per fadrins dos anys tambe complerts lo qual temps finit pugan sils apareixerá demanar la Mestría y agregació de dita Confraría.
9. Item que en la ocasió que lo fadri, o, fadrins voldran demanar dita Mestria y agregació hagen de demanar aquella als Consols, o, Prohomens que a las horas se trobarán de dita Confraría y demanda aquella tingan obligació dits Consols de ajuntar lo Concell a fi y effecte de mirar y examinar si lo tal fadri, o, fadrins te, o, tenen las qualitats son menester y tingudas aquellas se li assenyale die per fer los examens los quals examens hagen de fer tres Mestres confrares de dita Confraría extrets à sort de rodoli y que en dits examens hagen de asistir los dos Consols, o, Prohomens per a veurer com se fa lo examen los quals juntament ab los tres examinadors tingan vot a la Mestría de dit fadrí, o, fadrins.
10. Item que los dits fadrí, o, fadrins que voldran ser Mestres tingan de fer son examen en casa del Consol, o, Prohomen en cap tenint obligació dit Consol, o Prohomen de deixarli los arreus necesaris pera fer son examen portant empero dit fadrí, o, fadrins lo paper tinta y demes ingredients.
11. Item que dit fadrí, o, fadrins en dit examen tingan obligació de compondrer una plana de foleo quart o octau a coneguda dels Examinadors dictant aquells lo que be los apareixerá, sens tenir dit fadrí, o, fadrins original deuant ni copia del que se li dictara y que axi mateix tinga obligació de respondrer a las preguntas faran dits Examinadors concernents, a, la facultat y offici de estamper y semblantment que tinga obligació de imposar dos formas de las planas haura composadas hauent de tirar los de la una forma dos mans de paper y ab la altre forma retirar los fulls haurá tirat ab la forma primera y que de ditas formas ne hage de tirar una ma ab lletras part coloradas y part negras mudant la Rubrica de dits fulls y del mateix modo dega fer las tintas son conuenients y menester per imprimir y estampar com son, tinta comuna, fina y de colorat vermell hauent de respondrer a las preguntas li farán los Examinadors en orde als ingredients de ditas tintas.
(…)
18. Item que en cas per algun temps se esdeuingues uenir en la present Ciutat algun foraster sent aquell vassall de sa Magestat (que Deu g.de) lo qual fos pradich en la facultat de Estamper y desitjas agregarse a dita Confraría pugan dits Consols, o, Prohomens extraurerli tres Examinadors los quals hagen de examinar aquell del modo y manera los apareixerà y despres de hauerlo examinat dits Examinadors degan ferne relacio al Concell y trobat habil y tenint la major part dels vots del Concell puga ser agregat a dita Confraría y sie Confrare de aquella pagant empero dos lliuras moneda Barcelonesa a quiscu dels dos Consols, o, Prohomens y de dits tres examinadors y de altra part sinquanta lliuras per la caixa de dita Confraría tenint obligació tambe lo dit tal fer constar com es Catholich christià.
19. Item que las viudas de dits Confrares mentres mantindran lo nom de llurs marits y los fills, o, fillas de aquells pugan tenir la Estampa; es asaber mentres viurá la viuda en nom de aquella y morta la viuda los fills eo sos Tudors y Curadors en son nom de manera que en los sobre dits casos nos puga tenir sino una Estampa y botiga, y que lo fill, o, filla en son cas y lloch la puga tenir fins a la edat de setze anys inclusiue y passat dit termini se hage de passar Mestre per poderla tenir y la filla fins sie collocada ò hage pres estat y no altrament pagant empero en tots los dits casos los talls y tatxas de dita Confraría.
(…)
22. Item que dits Estampers pugan vendrer y tenir públicament y palesament en sas portas y botigas obertas tot genero de llibres estampats priuatiue a altres sots pena de sinch lliuras per quiscuna vegada ques contrafará, entes empero que dits llibres se entengan plegats no empero cusits y encolats ni que en lo present Capitol uingan compresos los Mestres llibraters de la present Ciutat.
