(…)
69. Com tot stadant de la ciutat pot venre vi en tot temps e del ban que si pot posar.
Item que tota persona de la ciutat pot uenre ui en qual se uuyle temps del an sens algun contrast, aiústies a miges canades o a qualque for o preu se uulle a tot hom que comprar ne uulle si bé nol ha fet cridar sinó en aquell temps que los cònsols e los conseylers uolen que hi haien ban e li posen.
70. Com se deu uenre ui al principi en la ciutat, e de la manera del pujar aquell.
Item, que nengú daquesta ciutat no gos ni degue uenre ui a tauerna pública al començament o al primer que sie, de ui noueyl tro que los cònsols ab los consellers hi haien posat preu o for; o despuys a cascuna persona desta ciutat sia legut que uula uenre o uendrà son ui a taverna pública quel pot puiar duna malla per cascun uexel la mesura que és apellada rústia de ui. Emperhò que sie fet dins aquesta ciutat. E nol pot pujar sinó tansolament la dita mayla per cascun uexel, si donchs en altra manera los cònsols ab uoluntat dels conseylers nou ordenauen.
71. Que ui strany no gos cridar dins la ciutat sinó en temps de fretura e lauors ab licència dels cònsols e consellers.
Item, que nengú no gos pujar ui a tauerna púplica si lo ui aquel no serà fet dins la ciutat, sens expressa licència emperhò dels cònsols la qual licència no li deu ésser donada sinó en temps que freytures o speras ésser freytura de ui que de la cullita de la dita ciutat e encara sens acort e uoluntat dels conseyllers.
72. Que nengun habitant de la ciutat no gos uenre ui en nom daltri stranger, si donchs lo ui no sere fet dins la ciutat.
Item, que nenguna persona de la dita ciutat no pusque ni deie uendre ni fer vendre a nom seu propi si lo ui serà de persona stranya, que no sia stadant de la dita ciutat.
73. Que nengun clergue ni lech gos uenre ui dins la ciutat, sens licència dels cònsols. E de la pena dels contraffaents.
Item, que null hom stranger clergue ni lech no deu fer ui dins la ciutat sens licència e uoluntat dels cònsols e consellers de la dita ciutat. E si lo contrari és atrobat ne sabut, que los cònsols per sa pròpria auctoritat, trenquen los vexels e uessen lo ui.
74. De la forma e manera de uenre ui strany dins la ciutat.
Item que nenguna persona stadant de la ciutat que uolrà uenre ui que no sie stat fet dins la ciutat en uolrà uenre a tauerna pública e que nol gos uenre més auant sinó quel faça cridar, el do menys dos diners per cascuna iústia que aquell ques serà fet dins la dita ciutat, ques uenrà a tauerna pública. E quel faça cridar per ui nomenantlo per ui de bots e de somals.
75. Com persona stranya pot uenre ui en la ciutat hi en qual loch, e sots qual forma.
Item que nenguna persona stranya que no sie stadant de la ciutat, no pusque, ni dege uenre son ui en aquesta ciutat si bé encara lo hauie fet fer en aquesta ciutat públicament en tauerna, dins celer, ni dins alberch que sie en esta ciutat, sinó deffora, en plaça o en carrera pública, en bots o en semals a menys tres diners per cascuna iústia daquel maior preu ques uenrà a tauerna pública daquell ques serà fet dins aquesta ciutat, si bé encara sesdeuenie cars que aquella persona stranya ahagués fet aquel en la ciutat.
76. Que nengún no gos uenre ui en la ciutat, que sie mesclat ab aygua si donchs nol nomenen ui ayguat.
Item, que nenguna persona que sia desta ciutat, no gos uenre ui a tauerna pública en que haia aygua mesclada a degun for, poch ni gran, si donchs en la crida nol fa nomenar per ui ayguat o per ui terçench o tesserat, nengú daquests uins no han for sabut. Mas cascuna persona que sie stadant de la dita ciutat, lo pot uenre e fer cridar a qual for se uuyla, saluant que no crit nil uene engual del preu ab aquell uim prim ques uenrà a tauerna a maior for.
77. Que nenguna persona stranya no deu uenre ui en la ciutat ni terme de aquella sinó en dia de mercat.
Item, que nenguna persona que no sie habitant desta ciutat que no pusque ni degue uenre algun ui dins la ciutat o sos térmens, a tauerna pública sinó tansolament dia de mercat de la ciutat, ço és del diuenres a uespre, pus que uespres haien sonat en la ciutat tro al digmenge seguent en la plaça o en carrera, segons la forma dessús dita.
78. Que nengú axí strany com priuat no gos uenre ui en la ciutat que no sie fet dins aquella sinó de sancta maria dagost a sent luch.
Item que nenguna persona stranya o priuada de qualque conditió stament que sie, no guos metre ui strany, ço és, que no sia fet dins la ciutat per uenre, ne son beure, de la festa de sent euangelista tro a la festa de sancta maria dagost, sens uoluntat dels cònsols e consellers de la dita ciutat.
79. De la pena que ue contre los cònsols del ui dessús expressats.
Item que tota persona de la ciutat o fora la ciutat de qualque loch o conditió que sie que uendrà o asaiarà de uendre o de fer uendre son ui dins la ciutat o sos termes, contra les maneres dessús en los dits capítols aytants com parlen de ui a uendre, posat és, que deu caure en pena, per cascuna ueguada, de xixanta sous e de perdre tot lo ui que serà en aquell vexell que uendrà, aytant com la cort na conseguirà de la dueylada amunt don lo ui exirà, si és en bots o en semals ques uendrà. La qual pena tota dels diners o del ui, deu ésser guanyada al senyor. Exceptat emperhò e retengut totes ueguades que sie legut tota pena e don seu, a tota persona desta ciutat, de uenre son ui qualque sie prim o ayguat tot en partida o a canades, o a miges canades o a iústies, o en altra manera segons que ab lo comprador se porà auenir de preu o mesura, ab aquell ui no haie cridar o fer cridar abans, ab que la mesura sie leal.
(…)
