(…) perquè los contrahents d’aquí avant clarament puxen veure a quals malalties se deven estendre les paraules e sustància de la dita evicció e la manera e significat de les dites paraules que algun venedor de sclau o sclava, lo qual en scrits et de paraula affermerà aquells ésser bons e sans e prometrà en lo dit cas evicció special o general per les dites paraules a ús e costum de Barchinona, o per altra via e forma de paraules e encare sens expressa evicció vendrà lo dit sclau o sclava per bo e sa, sie tengut e obligat al comprador de aquells per les malalties o infirmitats següents, ço és:
En passions de cap: de mania o oradura, epilència o mal de caure.
En passions de pits: de mochayca, passió o scupiment de sanch, e de azma.
En passions de corde: cardiacha, tremor de cor.
En los renyons o vexiga: de mal de pedra, urinar sanch, morenes, urinar en lo lit.
En la mara: de exir lo coll de la mara.
E si les mèstrues cessen en lo temps covinent, ço és, de XVI anys tro a XXXXV anys, e de sobrehabundància de mèstrues.
En les juntures: de artèticha, passió ciàtico, puagra, çiragra, e de altres dolors de junctures en altres membres vinents.
Axí que les dites malalties sien e puxen ésser dites amagades e per aquelles e no per altres qualsevol qui dir e nomenar se puxen, lo venedor sie tengut de evicció al comprador. E pus dins spays de I any e de I die les dites malalties se descobrien e lo comprador darà la querela e sie provat legítimament lo dit sclau o sclava venuts haver una de les dites malalties, lo venedor dege ésser condempnat a cobrar sens tota difficultat lo dit sclau o sclava, e restituir lo preu, lo qual haurà rebut del dit comprador. E si lo dit sclau o sclava, malalts de alguna de les dites malalties morrà per aquella aprés la dita querela dins lo dit temps donada, sie imputat a damnatge del dit venedor e haie a restituir lo preu al comprador, encare que el dit sclau o sclava no li sien restituïts. E si dins los dits any e die no apparrà la dita malaltia o apparrà, e dins lo dit temps no serà dada la querela per lo comprador, d’equí avant, passats los dits any e die, lo venedor no sie tengut al comprador de alguna evicció per lo dit cas de malaltia. E per ço que per dol o malícia d’algun dels dits venedor e comprador de sclau o sclava, per causa e occasió del dit cas de malaltia amagada, no sie longament pledejat e sien toltes despeses e treballs a les parts, ordonen los dits consellers e prohòmens, per bé profit de la cosa pública de la dita ciutat e habitants en aquella, que decontinent que algun comprador de sclau o sclava haurà dat clam o querela contra lo venedor per causa o occasio de la malaltia amagada, e lo venedor haurà fermat de dret al dit clam, decontinent dins sis jorns aprés següents cascunes de les dites parts haien nommenat dos o tres metges, phísichs o cisurgíchs de la dita ciutat, los quals seran vists a ells ésser sufficients a conéxer la dita malaltia, de les quals lo batle de la dita ciutat o jutge per aquell assignat sie tengut elegir dos dels dits dos o tres metges a ell nomenats, ço és: I dels dos o tres per cascuna part nomenats, a vot e consell dels quals se haie a determenar la dita qüestió e debat, o per dos altres metges, phísichs e cisurgichs per los dits batle o jutge elegidors a açò sufficients a conexença dels dits batle o jutge, si dins los dits sis dies per les dites parts no seran nomenats. E si los dos metges, en la manera ja dita elegidors, discordaven en lurs vot e consell, en lo dit cas lo batle o jutge per aquell assignat, sols sens alguna de les dites parts, elegesque I metge o cisúrgich de la dita ciutat ydóneu e sifficient a lur bon arbitre, al qual sien mostrats los vot e consell dels dits dos metges discordes e sie determinada la dita qüestió segons lo consell del dit tercer metge e vot e del dit altre metge dels dits dos, ab lo qual lo dit tercer concorderrà. E axí sie procehit e servat en la segona e terça instàncies. E si en altra manera hi serà procehit, sie invàlid, caç e nulle. Reténen-se, emperò, los dits consellers et cetera.