Remei p’al mal de panxa
Si per menjâ molt arròs
has pillat un mal de panxa,
vaig a donâ-te un remei
que me van donâ en la Manxa.
Te pegues cinc ximelaes
sense tocâ es mans enterre
i te porgues en sotal
que siga d’ans de la guerre,
piques un all en un còcil,
arreplegues la sustància
i, pronte i per avió,
la remitixes a Frància.
I no tingues novetat
que, quant això aplegue allí,
si no t’has mort tu ia aquí,
molt poquet t’haurà faltat.
Però si t’animes prau,
no te se complica el fetge
i no t’aganxa algun bau,
d’aquí a deu anys, si no plau,
te donarà l’alta el metge.
Remei p’al mal de quixal
En un got de cristal fi
poses llana de coixí,
cosa d’un litro de vi,
un gram de goma de pi
i te gites a dormî.
Quan t’alces pel matí,
t’ho beus sense mastegâ.
Si el dolô no te se’n va,
no te quearà més remei
qu’esperâ que se nuvole
i banyâ-te en un dibrell.
Después d’esta operació,
te n’aniràs al dentista;
este home, en molta vista,
te sacarà d’un tiró
dos-centes de la visita
i el quixal que tens millô.
Tratament des prinyons
Pilles un cepillo negre
i l’untes tot en manteca,
i el restregues pel revés
en un pasquí de «Rebeca».
La pols qu’una mula parda
produïxca en el asfaltat,
l’aganxes en un grapat
i busques un algepsó
que siga d’algeps moreno,
cinc culleraes de ceno,
la corretja d’un sereno
i ho tires tot a un terrat.
Si no dóna resultat,
te beus un got de veneno,
io te done el «visto bueno»,
i te quees fet un torrat.