R.—Sinyores i sinyors:
Ací estic jo perqué he vingut
i el que diga lo contrari
en bon lio s’ha fotut,
perqué puc demostrar-lis
que dos i dos són cinc.
Que no sic tonto ni lloco
i sé bé lo que me dic.
I sinó posen-me el dit
i veran quina mossada.
I si això no s’atriven,
vint duros tinen la culpa.
A jo me diuen Medardo,
i aunque sic pastor d’ofici,
ninguno me n’ha d’ensenyar
en això de conéixer
una craba d’un crabit,
una llebre d’un conill
i un vaso d’aigua del vi.
Me diuen que sic alegre
i hasta borratxo un poquet
i és que la gent no sap que é,
i no n’hi hai que discutir-hue,
que en els tragos de la vida
é la bóta el millor amic.
Jo no faic mal a ninguno,
ni con ninguno estic renyit,
a no ser que tinga sogra
i a la vegada, menudo lio.
Perqué si jo dic blanc,
ella me dirà negre.
Ja fa molts ans
que estic solter i sin compromiso.
I en este dia de festa,
de Sant Medardo bendito,
des de la serra me n’he baixat,
dixant allí el bestiar,
sin el permiso de l’amo,
que és un avaro molt ric,
i si se n’arriba a enterar,
me matarà ací mateix.
P.—Eh? Qué fas tu per ací?
No està el pastor Medardo?
R.—Ai, Déu meu, estic perdut!
M’he trobat con el amo.
A veri si puc amagar-me,
fent-me el despistat.
P.—Contesta, sinvergonya,
i no te faigues el borratxo.
Qui t’ha manat vindre
dixant sol el bestiar?
R.—Tot això va per jo?
P.—Pa qui te pareix que parlo?
R.—Així vusté dispense.
É vusté un mal educat,
pués parlar-li a una persona
con qui no se tine trates,
i maltratar-la sin més
de sinvergonya i borratxo,
a ninguno ha de paréixer
molt bon trate, que digam.
P.—Con el sombrero girat
i fent-me creure a jo
que tu no te dius Medardo.
R.—I da-li con ixe nom.
Dixe’m ja, pesat!
P.—Com? És tan mentirós
que devant dels meus nassos
i devant d’esta gent
encar t’atrives a negar-ho?
R.—Jo le dic que s’equivoca
i no me diuen Medardo,
ni tinc res que veri
con vusté ni con el seu bestiar.
P.—No me vingues con històries
que te solto un mastegot.
Per la pinta te conec.
R.—Bueno, ja val! Que m’enfado!
Jo no sic un sinvergonya,
i encar que veiga la bóta
de borratxo no tinc res.
Qué m’importen els corders
ni d’ixe pastor Medardo?
Tingam la festa en pas.
Vol que faigam un trago?
P.—Haa… tu no m’enganyes,
mentirós i baldragues,
per molt listo que te cregues,
ja te conec de sagal.
I pa provar-ho ne tinc prou
con una simple sarpada.
i li tira el barret a terra
Qué dius ara?
R.—s’agenolla Perdone!…
P.—¿Qué perdón y qué monsergas?
Lo que vuic é que contestes
a lo qué t’he preguntat.
Per qué has vingut a la vila
dixant sol el ramat?
R.—Pués si ho vol sabre,
pronto lo hi vaic a dir:
Estava jo enta Catró,
sol, cansat i avorrit,
quan he sentit el campaneo,
tan sonoro i tan florit,
tan alegre i tan precís,
com sol ho sap fer
el campaner de Benavarri
pa les festes d’ací.
I m’hai dit: Medardo,
ixes campanes te griten.
Ho has d’anar a celebrar,
i el gloriós Sant Medardo
te guardarà el bestiar.
Ademés jo no tinc nòvia
i ja sic mosso granat,
i no voldrà que me case
con borr
Vuic trobar una xicota
pa casar-me este an,
que siga guapa, sana, bona
i de pares millonàrios.
Tan difícil de trobar,
segun m’han assegurat,
com acertar les quinieles
de catorze resultats.
I per això estic ací.
(…)