(…)
Pesats estos set mesos que estaba tan y tan bo, resultà que, per instància de son cusí, que se astaba ab sa compañia 3 o cuatre mesos, s’abia per recobrar de la enfermetat del pit que patia bestan y, aben-sa posat bastan bo, determinaren pasar a Barña per estar am més comoditat y debertimens. Y resultan efectuar la marxa lo endamà de Pascua Florida de l’any 1853, en seguida que foren en Barña, resultà que trobà alguns compañs y comensà a fer acsesos amb bagudas, fumar, ambescar-se anar als Cams Alícius, fer gitnàstica y altres acsesos contra la sua salut; però que resultà de tot axò que, al cap de curs dias que fou allí, tornà a treura sanch nobament y de cuals resultas se tingué que posar al llit y pesà de dos a tres mesos a Barña y sempre bastan mal. Y después altre begada tornà a esta de Premià mol mal y se posà ab quiatut y fen-se algun remey, però no foren sufeciens per remontar-se com la altre begada. Se remontà un poch, mes sempre li quedà un cansàncio o fatich, bingué después lo seu jermà y determinaren de que pasés a fer un biatche a la Habana ab cumpañia de son cusí, que era al que·l bisitaba a est temps; que ell tenia que anar-i y li aseguraba la sua salut, si se anaba ab ell a la Bana. De tot axò resultà que lo seu jermà, en lloch de cuydar de ell y procurar per las robas nesesarias per afectuar lo biatche, se cuydaba de las mariquitas, que, segons notícias, bastantes pesetas s’i gastà; en proba de la cual que la sua mama, y al partir de Madrid per Barña li entregà 50 duros per entregar-los a Tano. Mes ell no n’i entregà ningun y que resultà que per la sua subsistència nosaltres tinguéram que prestar-li algunas sumas y cumprar-li moltas y moltas cosas que, segons resultà com morí, contàbem aprocimadament que nos debia alguns 30 duros; no sols estos 30 duros, que mols de altres nos an fe gastar que ne podríam presindir, comforme era alguna funtada a san Mateu, lo enserat, un mucadó per la Pepa de 95 rals, que ell tot au bulia pegar perquè ell au bia comprat; però com morí, nosaltres o pegàrem, perquè era tan lo efecta que tota la família li teníam, que lo consideràbem com un fill nostre, y sobretot lo bon cort que ell tenia y baix las promesas que abia fet a la Pepa; después de aber marxat lo seu xermà altre bolta a Madrit, sensa aber-sa cuydat de ell, lo que tenia tan encarregat de casa sua, después bingué lo seu papa y que nolt temps que era a Balència; però, a la arribada del seu para, ya feya una porció de dias que anaba a la decadència una cosa sin igual; però lo seu para, contan curar-lo, li posaba uns draps ab moltas dobles an al coll totas las nits, muyats de aygua freda y ab la bianda també a y pusaben sobresada, cosa que per lo seu mal no podia ser bo per ningun terma, y que resultà de tot això que se precipità ab pocs dias asta lograr la sua mort.
(…)
