Bm-1915*-2.1
Persones
enamorades,
vos
don aqueixa lliçó,
no
per fer de fanfarró
ni
per tirar botillades.
Hi
som per dar instrucció
a ses que estan atrassades:
alguns casats i casades
canvien d’aguiaró,
tenen
es pa menjador
a
ca seva, a un racó,
de blat-xeixa recovades,
i
amb ordis i amb civades
d’aquelles més mal granades
se’n
van a canviar-ló.
I
fan per estar millor
aqueixes
animalades,
fent
aquestes baratades
que
és pecat baratar-ho.
I an es peus des confessor,
venguen bones confessades!
i
paren i fan parades,
un
cop paren, s’altre no.
N’hi
en pren com s’emplomador
que emploma olles cruiades,
que vessen com les ha
emplomades
tant com abans o pitjor.
Pensant
sempre du’ es carbó
apagat, fent flamarades.
No volguent ser murmurades
cercant es murmurador.
Ells volten i fan voltades,
cercant, però, encontrar-ló.
Fan jocs a un gat traidor,
no volguent quedar rapades.
Se
tiren dins un caló
no
volguent quedar banyades.
Volen
ser ben festejades
tenguent
mal festejador.