Bme-1923-2.1
Xèxara casolana
Bartomeu
—Tofol,
no hi puc pendre preu:
Digues-me ¿per a quins cinc sous
Fiques es nas a ca-d’altri?
¿Per en terra fer-hi els ous?
De
Sonxica, morro axut
I cara alegre, sortit,
Trenca coll i trenca barres,
Vas passar per Biniaxit.
Cristofol
—Ja’t
tenc xerra que te xerra,
Caparrut com un merdà.
Tot lo qu’ets dit ès xareca.
No’m faixis destraletjâ.
Xaloc
en canal l’enveles.
Açò ho fes un xirxirbeu,
Un xeús, un tafaruga.
A un bergant mestost no treu.
Bartomeu
—Te
posaran els peus plans
Per tenir es cul amb puntes.
Perque est un andarivell,
Les pagaràs totes juntes.
Cristofol
—No’n
vull de berbes, titina!
Amb poc pa dins sa pastera,
Menjancant de sol a sol,
Tenc, a més, rampa canera.
Bartomeu
—Un got d’aigua serenada,
Oli de mussol amb vi,
Una escudella ben rasa
D’aquell tè per mal masclí…
Cristofol
—Xumeu, deixe’m estâ’n posa!
T’ho dic darrera vegada;
Em treus de punt; no m’enmosquis
Que t’esvergaré galtada.
Bartomeu
—Llumanto,
lledània, llondro,
Cagarul·la, culimelis,
Endelèt, estrumbol, nyèma,
Xalimbrot, ferjal, purfelis…
Cristofol
—Bé
m’ho deien madò Guida,
L’amo’n Xandro i l’Honor Xim
Que ses teves maleitures
Criden sempre un bon ventim.
T’ets
barallat amb missatges,
Amb en Nan, en Biel, en Bià,
En Xec, en Xico i en Quicus,
I amb en Bepi s’esquerrà.
Ses
atlotes no’t voldran
Perque puts com un carner;
Quan te veuen ben mudat,
Se’n riuen d’es teu garber.
Es
diu que vas de candongues
Amb na Tonina Ximenes;
Prop de s’aprés la marruques
Quan encorrola ses benes.
No
toparàs amb un’altra
De tan sòpit nassarell:
Per no ensumar cap olor,
No sent s’exhal d’es budell.
Bandua,
bebè, bandòrria,
Bambol, banaula, blic-bloc,
Boitg, bujot, bugre, bulvat,
Babau, baladré, badoc.
Bartomeu
—No’m
veuràs empegueït
Per tantes penjaderies,
Ni manco fer patarrell,
Com rumiï que tu voldries.
Me’n
enfum dels teus desveris,
Cara de fàtima santa.
Jo sóm nascut per cap-pare;
Tothom d’es contorn ho canta.
Cristofol
—Ah!
carota de maxil·la,
No
me faixis més bellumes;
Llosco d’un ull, guerx de s’altre
Quedaràs si te’n enfumes.
Un
santllatze’t deixaré,
Esmustaït, perxat, maurat;
En budonyes i copblaus
No n’hi haurà d’aventatjat.
Quan
et tengui abarbatat,
Jutoris i flastomies
No’t valdran: escaïnaràs
Com pollastre en darreries.
De
gurbeus i escarabit,
Just boix de punta torçuda,
Un ull blec i es cap madur,
Ja’t veitg de rota batuda.
I
xuroll vetla no’t deixi
(En delit de la quitxalla)
Baldament guisquis i grepis,
Fent els cuècs per acaballa.
Perqu’est
un carabassot
Buixoles i bravatetges…
Vénen ton pare i ta mare!
S’ossa’t cerquen ses corretges.
(…)