Bm-1886-10.5
a)
Sopes de col, à la
mallorquina.
Per
fer bones sopes se necesita tenir un pa apropósit que sía d’ un día ó dos, que
no sía blanch, sinos de blat mallorquí un poch moreno perque sía mes gustós y
saborós; y pastat á la mallorquina ó sía sense sal y un poch ferm de pasta.
Se
posa una graxonera al foch amb oli el suficient per fregir uns cuants porros ò
ays ò sebes tenres, y un poch de tomátiga segons l’ estació. Cuant está frit s’
hi afegeix la col tayada á llenques menudes ab un poch de aygua y s’ espera qu’
estiga tova y cuyta. Llavó s’ afegeix l’ aygua y la sal que se cregue necesaria
per les sopes y cuant el brou bull si van posant les llesques primes dexant que
la col qued demunt. Abans de llevarse del foch s’ hi afegeix un bon raitx d’
oli, se lleva del foch la graxonera y se tapa per dexarles estovar fins que s’
hagan begut el such.
Advertencia. Seguint el mateix
procediment y variant la verdura segons l’ estació, se poden fer sopes amb pebres, ab patata, ab seba, ab col flori, ab esparechs, ab bledes, ab espinachs, ab verdolagues, ab cugulls (que son ses trompes tenres dels ays), y amb altres herbes
y verdures. De totes les anomenades les que mes aceptació tenen son les d’esparechs y les d’espinachs.
b)
Sanch de cabrit ò
de xot.
Tendrás
molta seba capolada, hey posarás sal y pebre; totduna de degollat el xot
mesclarás la sanch ab la seba y la posarás en el forn fins que sía ben torrada.
Es molt gustosa y se pot menjar freda, y si no la vols rostir al forn la pots
coure en casa entre dos fochs y per ferho axí hey has de posar oli ò sahim; y
si no, heu pots fer d’ una altre manera: posarás oli á bollir y degollat el xot
ò cabrit hey anirás posant la sanch á cuyerades; se ferá com á buñols y hey has
de posar pebre y sal.