Bme-1558-7.5
Los die y any desus dits, Mossen barthomeu arguimbau natural de la Illa de Menorca, e mossen Miqll negret capita de infantería constituhits personalment en la ciutat de Contestinoble ahont stan detinguts en captiuitat, en pñtja de mº Johan merthorell, mº rafel bru preuere, martj trauer Johan aloy ferrer e gabriel mercadal de biniatzen, naturals de dita illa de Menorca e posats en la matexa captiuitat, Requeriren amj pera quintana notarj publich de dita illa de Menorca liçet en la matexa captiuitat detingut quels fes acte de les diligenties e vigilanties que per ells son stades fetes com a Regent e Capita en la ille de Menorca al temps que la armada turquesca se descubrj e al temps que posa lo cerco e siti a la vila de Ciutadella y bate y prengue aquella.
E primo que lo die se sanct pera se trobaua lo dit Regent en la Vila de Maho per fer la pague del castell de sanct felip, e partj de dita vila feta la pague e arriba en Ciutadella que passaua la mitge nit.
Item q[ue] lendema circa tres ores de die tingue correu com se beya armada turquesca per grech y tremontana.
Item que sebuda la noua dexa lo capita miqll negret quj mirant entenia en la fortificatio de la dita vila de Ciutadella segons orde y lletres de su Real Alteza, e ell dit Regent en compenya de mossen guillem merthorell corregue les postes fins amaho e castell de boca de port e aço per recullir la gent de Maho Alayor y mercadal en dita vila de ciutadella axj com ne tenia orde y man.to de su R. Alteza.
Item que arribat en maho mena a la gent quel seguis e recullis en dite vila de Ciutadella e obtemperasen y obeissen als manaments de su R. A.
Item que posats en camj obre de sinquanta homens de maho y los de Alayor, lo dit Regent se auansa per esser mes prompta en dita vila per preuehir a la custodia y deffensio de aquella y arriba dos ores antes del dia.
Item que lo sendema vespre vist lo dit Regent e capita que la armada turquesca asenyalaua de posar çerco a Ciutadella e, que la gent de Alayor era arribada e la gent de maho se tardaua determinaren enuiar tres caualles ço es Iohan perets franceschs barçola y Anthonj ponç, pera que fesen acaminar la gent de maho y lo restant de Alayor y mercadal, no obstant que ja hauia dexat a mossen garau gomila ab altres a les ferraries pera recullir e, donar presa a dita gent.
Item vist que la armada laltre die seguent desembarcaua artillería e, posaua la çitj e dita gent no arribaua ne tampoch noua ninguna de aquella enuiaren a mossen rohaix perets ab vn cauall, e ab totes estes diligenties no entraren en dita vila sino quatre homens de maho e, de ningun caualle se hague noue ningune ne correu ningun per hont encare vuy nos sab si son morts o vius.
Item que lo dit Regent, e, capita ventse çercats del inimichs volgueren veure y entendre secretament quina gent hauía dins la vila pera poder pelear demanant á cada capita lista e nomina de la gent que tenia e trobaren que los de Ciutadella eran circa de cuatrecents homens y los de Alayor cent y deu y los de mercadal cent y los de maho set o vuyt homens que per tot eren siscens y vint homens compresos quoranta soldats de la compenya del dit capita negret.
Item que la dita armada turquesca consistia en cent quoranta velas tot galeres sino sis ó set galaotas y aquelles armades de la bona volla si no sinch, o, sis de forçats, e trague dita armada vint y quatre canons grosos ab los quals set dies arreu de die y de nit donaren bateria e derrocaren la murada y bestions.
Item trague enterre dita armada quinze mil homens de pelea los quals de nit e de dia tenien circuida dita vila.
Item que stant axj circuhits no dexauen los de dintre de ixir de fora per una part y altre de la vila y tellar rames y apesar dels inimichs posarles dins la vila y derrocar parets y lo que ere necessarj.
Item que tenint los inimichs principiades las trinxeas dehont hauien abatre la murada pensant los de la dita vila que ja la artilleria fos allj anaren sis homens ab claus y martells per enclauar dita artilleria e apesar de los inimichs entraren en les trinxeas e noy trobaren la artilleria e aço per orde del dit Regent e capita.
Item al temps que los inimíchs batien la muralle incessantment y los de dintre los tirauen axj ab la artilleria com arcabuseria metant molts dels inimichs desencaualcantlos moltes peses de artilleria e desberetant los les trinxeas y bestions e de altre part no obstant que la gent era poca ab la ajuda de les dones y donzelles se fortifficauen y bestionauen ab rames lenya y terre, llanes matalasos y saques de robes y altres coses y axi trebellauen de nit e de die fins a caure en terre de pura son y cansatio, y en aço morien molts de les pedres que surtien de la muralle per los colps de la artilleria.
Item que ab tan batre han derrocada molta muralla y tant arresada asenyaladament al bestio dels frares que vna bestia y podie pessar, y de la altre part junt al bestio de Sant Juhan derrocada molta murada y lo metex bestio segat y lleuadas les defenças dell y del trabuchs que nons podiem aprofitar ne mourens sens perdre la vida com de fet casi tots los artilles sient morts y molta altre gent en los dits bestions.
(…)