(…)
Avúy encare nós fán les bestieses d’aváns pél Carnavál, i me refereixo á Ibárs i altres llóchs, i péls añs del 1885 adetrás; dilluns i dimárts nó deixaben trevallá á ningú, prenien molta lleña per fé fóch en aquelles dos matinades, i áls, vingúts d.nóu al pople, i casáts, i aquéll añ, d’un séls feyé pasejá pél póple, i com á reos, i crimináls, i abient d’féu tót lo dia, i pendre párt á aquelles ruquerias, i fénlos pagá alguna cosa també.
Cuan era jó mólt petit, d’aguasil, á Ibárs, abia un tál Vicent, i fill d.cál Mixeró, i vá veni luego un sabaté d.Bellpuig (Antón Saltiveri), i parént d.Cala Juana, per allá á 1868, i qué vá, morí á Ibárs á 1928, i encara aguasíl. Son tóts aquestos Saltiveris de avuy.
Secretaris, primé d.qué vaig coneixe fóu, un tál Maties Rivés i fíll del pople de Castellserá; vá morí per allá 1872; luego un tál Gatéu, allá 1884, i al qué vá sé prosesát; vaig entrá jo Alcalde, i tenie d’Secretari, un Páu Rodriguez, morí ál cáp d.3 añs, i áp la familia, vivien á la Secretaria, pís dé sobre d’la Casa, tirada á terra, i vá veni después lo Vicént Mutjé; avuy, Jené de 1932, Miquél Lopés d’Barbéns.
Antes del Rives, témps de la Alcaldia Rubio, un tál Paris, i antes, abie agút un tal LLusquést, i antes, un Cabalé d.la Juana, que ere un militar retirát, allá á 1840.
Antes, al Métge, Barbé, Manescál, Apotacari, Farré d’lluciá les relles, qués feye pér llaurá, i també á ún Sastre d.qué abia á cál Farrán i nó més pél tallá la roba, á tóts, al cáp del añ, sels pagaba áp grá, d.1 q. á 1 q. i mija, de Blát.
De cál Vi., sempre dits artistes, sén abien queixat, per pagáls, de grá brút i dolént.
Barbé, per allá 1873, á Ibárs, nó ni abie altre qué un de cál Mixeró i ere lo pare d’la actual dona d.qué allí viu avuy, Maria d’Horta (lo Sr. Ramonet) que lí deyén. També antes sú pasaben bé alli, més qué ara.
Apotacari no abie conegut altre i antes d’1887, qué lo C.Carnicé, Blasi (Página 36), mólts añs tenia la botiga tocán á la Capellá d.Casa; una botigueta, propíetát d’cal Carnicé i que la comprá per allá 1872, la Casa d’que avúy poseixen los séus aréus, Cal Castell, ere dels Canonjes d.la Séu; luego i allí sé estapblí; i pér allá á 1889 morí ciego. No obstán encare recordo, antes abe vist, lo apotacari Ponces, bora cál Miquela; ere á casa seva.
Cóm á Métge, de mólt jovenét, abia víst qué venien á Ibárs d.fora i luego pér allá 1875, ne venie ún d.Targa; Ramón Socias, comprá cál Mó, mori aquéll, á 1901 ó 1902, i avúy li queden aquí, 2 fills, Barbé ún, i d, mestre párticulá, lo altre; antes d.mori dit Socies, qu’ere mólt véll, va vení un jove d’la Prov, d.Barcelona d’Métje, Franco. Farré, á Ibárs, es lo que vá curá alló ál méu fill Josép d’la trenca d’les dos cames, i aquéll Socies, mólts añs, visitá d’desde Ibárs, Barbéns, i Castellnóu, qué als díts dos póples no tenien Métje; vá veni á Ibárs per allá á 1870.
Guarda, molts añs, ú va sé, un tál Tón dél Géroni, Arrabál dels hórts; mes tárt, Cenentét, luego Ramón del Geroni, fill del 1o, y (I) Lluelles, y después, un tál Comes, i avúy, lo fill del Cimentet; [sont yá mórts tóts los demés, areu Lluelles mort també al Jené de 1935 (NP.)]
Hasta lo áñ 1887, (i bora un paréll añs, als 1870 i 72), Gobernaren á Ibárs, lós Carnicés, i áp la ajuda déls Cálichs i Monfá dél Bollidó. Aqués 2 añs ú ferén Rubio, Casa i Cabories i áp altres, i al torná á pujá Carnicé dits Rubió, áp los altres (…) varen sé mólt molestáts; pér la cuestió déls comptes; lo Rubió, cedi al Cárnicé, una finca d.díns lo Estány, per la dita aprovació, i ni áp aixó; i asta d.qué jó vaig sé Alcalde, i yá mé váig bén cuidá d’qué fosen aprováts lós dits cómptes.
Lo forn de coure pá i d’Ibars, abie, allá i aón té la Casa, Mansét; abie estát del pople, i cuánt lo añ 1856, d’la desamortisació lo Gobérn sán vá apoderá, ne dien Béns Nacionáls, i allavórs, lo Falipet i Carnicé, ú compraren; después, sú vengueren, al Mansét, dé que ú vá fé desfé tót.
A la Iglesia, yá 3 Banderes, añs atrás, se disputaben los fadríns i d(quí) pugueles portá i dú á tótes les profesóns, i com també á la d’Córpus i d’pugué fé alli lo acatamént ál Santisim i al péu d. la Capella d’Casa; avúy, aquelles banderes, allá se fán malvé dél póls; una poca d’gelosia i pér aquelles banderes abie á Ibárs; á 1875, un Ecónom fill d’Balagué, Mosén Bentura Puig, i volia posá pér adorna los dráps d’aquelles 3 banderes, al Monumént i no vá pugué lograo, i aón estabe esposát, nostre Señó (dijhous Sánt), després d’feli á la Rectoria al devánt, totes les ruqueries i baixeses, insúlts, enramades, i altres coses, va tingués d’marchá dél póple de Ibárs, i tót aixó, fét pels fadrins; dites banderes, yá nó les vól dú ningú avuy.
Página, 47. A aquella Santa Misió qué varén dá á 1883 á Ibárs, Semana Santa, aquélls padres, varen fé lo dél rentá los peús als 12 apóstóls; varen fé de aquélls apostóls, oncle Ramón d’cál Rubió; Jordí dél Trixiné, vell Foradát, Socarro, Feló, Basdes, Batiste Jép; Ramonét d’la Basa…(I) Pancheta, Isidro del Ermita i Andréu del Jaumás; i á diná á la Casa déls Misionistes, lo qué élls mateixos los ván serví lo diná; lo gasto, á aquells Padres., de les Cases, los varen portá, tót lo qué abien de menesté.