Plàtica

Que fragil y miserable es la vida del home A. O. ? precipicis y perills no circueix a las nostras pobres animas; nos succeieix A O lo mateix que ????? lo Sagrat Evangeli de abuy; ? habent sembrat un llaurador bona llavor en son camp, al haber nat lo blat, repara ? hi habia entre ell gran moltitud de sisana, so es de mala herba, pues veus aqui puntualment lo que passa en lo camp delas nostras animas, que habent sembrat Deu Nostre Senyor la preciosa llavor de la gra per medi del Sant bautisme; ve lo home enemich, so es lo Dimoni, y sembra en nostres cor la mala hera del odi, del rencor, de la usura, de la sensualitat; y de aqui que es aquest camp de la nostra anima antes hermos y que produia fruyts sasonats de virtut, se convertix en un camp feo y abominable, y que solament produeix espinas y malas herbas. Que desgracia! que fatalitat! Perque pues vos cautaleu y guardeu de aquest home henemich, y dels llasos que prepara sa astucia, per a fervos caurer en pecat, y precipitarvos al infern: vos manifestare en aquest rato los perills y escollos que cercan a las nostras animas en aquest mon miserable; peraque coneixentlos vos aperteu de ells, y cautelantvos vos salveu.
Per qualsevol part que nixia lo home, a aquest mon miserable veura per tot se troba rodegat de llasos y de perills afirma lo P. Lluis de Granada. Llasos en la juventud y llasos en la vellesa, llasos en las riquesas y llasos en la pobresa, llasos en la honrra y llasos en la desonrra, llasos en la compañia y llasos en la soledad, llasos en los treballs, y llasos en las prosperitats: finalment llasos en tots los sentits, en los ulls, en los oydos, en la llengua y en tot lo demes. O vil y miserable mon! veus aqui per A O quant cuydado no es menester, mentras dura nostra vida; pera no caurer en tanta multitud de precipicis.
Vicis o ceguedad dels mortals. Tots coneixem aquesta incontrastable veritat; pero no obstant vivim tan descuydats, lo mateix que no hi hagues cap perill. O desgracia! Lo mon traydor nos engaña a cada pas, ell se esforsa a presentarnos objectes los mes alagueños, nos convida ab los deleytes, nos encanta ab sos atractius, nos captiva nostra voluntat ab los interesos, ab las alegrias ab las riquesas: veus aqui ab que blandura, ab que apacibilitat, ab que complacencia se presenta el mon a sos moradors. Mes o traydor! O fals exclama el P. S. Agusti: ets fals diu lo sant Doctor perque prometent bens, sols donas verdaders mals, ets fals perque prometent alegria, donas tristesa, ets fals perque promets quietud y donas tribulacions, promets riquesas, y donas verdadera pobresa: Ciegos amadors del mon, que responeu a aquesta veritat que profereix el P. S. Agusti, no pasa al peu de la lletra. ???? masa que pasa; queu diga aquella fulnana que mentres va conservar la hermosura de sa cara; Era apreciada y galantegada de aquell fadri, de aquell casat, o aquella altre persona; pero al instant que ??? ha eclipsat aquella hermosura per una grave malaltia que tingue, ???? aqui que aquells mateixos que la idolatraban, ara la aborreixen, y ni menos li miran la cara. O inconstancia humana!
(…)