TEXT A)
A Biné, ca d’en Beb Jambert, payré, qu’ére desesperat à la mort de son mestre.
Ets perdut lo compagn, ets perdut lo teu mestre,
Biné, ca sens igual, are tan malhourous;
To, fidel com gna pas y com may pod’ra n’estre;
To, per lo vell qu’és mort sempre tan amourous.
Ets perdut ton amic, Biné! Las teu’s caresses;
Ton cuydado, ton zel per lo raviscular,
Metjes ni Capellas, tisanes ni compresses,
Rés n’y fet rés; dingu no pogut lo salvar.
Que lo teu sort és trist! La mort, que tot destrosse,
Ta robat lo te bé; tot prompt, en un moment,
La mort t’a prés lo vell… Ja podrey dins la fosse,
Y no te reste més que regrets y torment.
Qui pagara per to la cadir’ á la misse?
Qui més d’ar’ en deban, te calinéjera?
Qui per ton esmorzar te donera saücisse,
Croustétes de pa blanc? qui més te nodrira?
Ah! mon pobre Biné! jaupe, gemégue, plore…
Mort lo vell, sens tardar vinran los heréters.
Cap no voldra de to, te poseran défore,
Condemnat á morir de fam, per los carrers.
Mais no, deiche to dit, á la mie caséte
Tinc boçinet de pa, tinc retirou per to.
Prop de jo pots trovar une bone retréte.
Si vos viurem tot dos en parfét’affectio.
Amics de cor son clars… O sabes, dins la vida,
Totom de son costat cerque son intéres.
Ount iras sens trobar un’ amistat perfide?
Vine t’en en bé jo, no te manquera rés.
Jo de tot lo que ting te feré part honeste.
Te feré descuydar tot lo qu’ar’ ets soffert.
Per pague, solamen, me feras sempre feste,
Com ets fet amistous al regrettat Jambert.
(…)
TEXT B)
Lo Gall i lo Guillas
Lo Guillas, pe’l’ bosc marchan
Va cercan
Per manjar bone pastoure,
Y tan llun s’en és anat
Qu’a trovat
Lo Gall per malaventoure.
Lo Gall, si gran poü né ten,
Tinguen señ,
Sus d’un bel aybre s’envole,
Dien que mestre Guillas
L’aura pas
Y fera la cambriole.
Lo Guillas l’ajen oït,
L’y a dit,
Amagan sa coquinade:
«Deu te guard’ amic ben car!
Ar’ és clar
Que de mal no vull fé nade.
Ving per te contar un cas
Que sab’s pas,
Y que pocs saben en France.
És que tots los animals,
Bons y mals,
En fet entr’ells alliance.
Tote guerre cessera,
No sera
Més entr’ells fraude coquine;
Sense poü podra parlar
Y marchar,
Dés d’ar’ ab mi la téu’ Galline.
De bestis un millio
Lo Lio
Méne ja per la campagne.
La Fède méme del Llop,
Aquest cop,
Sens cap péril s’accompagne.
Podes ja veure que jo
Tinc raho
Y no parli per engagns.
Créu mé, baïche d’ally dal,
Com ó cal,
Irem, prompt, en bel’s compagns.»
Mais lo Gall, qu’ére ben fi,
L’y ba di:
«Goig me fa que tenguem paü;
Gran mercés te dic també
Del gran bé
De ta nove que me plaü.»
Acho dit, alsan lo nas,
Lo finas!
Ne fa semblan de baïchar.
Mais quan ell de tot costat
S’és girat,
No vol més baïch s’envolar.
Y diu: «Lo meu fillet,
Quin chiulet
Are ben de m’espantar!
Té! tres cas aqui vég jo
Prop de to…
Vés en b’ells per m’espérar.»
—«Ho! no, no, diu lo Guillas,
Saben pas
Ells com tot achis se passe.
Son pressat y prompt m’en vau,
Adousiau!
Per poü de tenir la casse.»
Achis donc nostre Guillas,
Coquinas,
Va ser prés per un més fi.
Si may, vos, Guillas troveu,
Ja sabeu com amb’ell vos cal agi.