Aministía que llibre y espontaneament ofereix á la molt noble y lleal ciutat de Barcelona, lo Conde de Camamilla, per motiu del seu adveniment al trono, proclamat Carnestoltes segon, en lo memorable any de 1860.
Jo so fill de aquell gran Rey,
Molt gran y molt poderós,
Que l’any passat va pareixer
Brillant de gloria y esplendor.
Mon llinatje es tan antich
Que entre nats, no te recorts,
A Roma me van criar,
Venecia me doná sort,
Y contra las costums serias
So aclamat reformador.
Agrahit com á bon fill
Al homenatje grandiós
Que fereu al meu bon Pare,
Que no existeix en eix mon,
Al qual rebrereu ab salvas,
Timbals, trompas, marins corns,
Y que sols replé de obsequis
Y de tant menjar greixós
Mort d’una timpanitis
Resultant de indigestions
A pesar dels molts Galenos,
Y Parácelsos de pró,
Pharmacopols, Arbolaris,
Proto-hernista y Sangrador,
Que á porfía disputaren
Per salvar son noble cos,
Me presento entre vosaltres
Ciutadans de gran renom,
Fills del avi Berenguer,
De Wifredo lo bellós,
Jo proclamo una amnistía
Que nos agermania á tots.
Articles.
1.
Primer perdono als Notaris
Que han deixat testar los morts,
Mal calendant escripturas
Dónan lloch á plets, rahons:
Si son dels de tribunals
No puch amnistiar del tot,
Seran objecte de lley
Dels cossos Llegisladors.
2.
Jo perdono als Advocats
Que han defensat mals deutors,
Y han sapigut ab sa ciencia
Lo que era clar, feru fosch.
3.
Als Metjes y Cirurgians,
Dech indultar de bon cor,
Puig com tot es teoria
Van á las palpentas tots;
Si bé los mals se fan crónichs,
Los honororis son pochs,
Comparats ab los salaris
De Advocats, Procuradors,
A pesar que han fixat ara
Per junta no un duro, dos,
Y alguns ab los Farmaceutichs
Desmasiat aliats son.
4
Y fins als Apotecaris
La amnistía amplio jo,
Los que son morts, may mes parlan,
No se proba quid pro quo.
Si alguns fan curandurías
Visitant á dret, y á tort,
Proba que no tenen credit
Fins per despaig de unguentots.
5.
Amnistío á Llevadoras
Que ostentán un cert orgull,
Se pensan saber com práctichs
Que estudián s’han fet molls d’ulls;
Si bé son mitg batxilleras,
Passadas per escaldums,
Ni las permet son diploma,
Donar de ruda un perfum.
6.
A Procuradors Causidichs,
Que de Herodes á Pilat,
Van correntne tot lo dia
Ab grans plechs de sello cuart,
Vivint de grossas dietas
Y del funest situat
Devant Sant Ivo als conjuro
Casi no puch amnistiar.
7.
Relatiu als Empleats
Tampoch no vuy cessantías,
Tots tindrán actiu servey
Ocupantse tot lo dia;
Mentres rebrian ab agrado
Los que van per oficinas,
Los prometo recompensas
Si mon gobern se solida.
8.
Los caps pares de la plassa
Que societats han fundat,
Cobran diners per accions
Qué han surtit papers mullats,
Me pesa haber de amnistiarlos
Despres que á tans fan plorar.
9.
Amnistío á Regidors
De ciutats y poblacions,
Que á pesar del seu bon zel
Tenen sa murmuració;
Lo poble pensa, critica
Encara que es un manxol;
Per mes que li fassian plassas
Carrers, surtidors y fons,
Arbres vells, tirian á terra
Y li plantian plansons nous,
Sempre té com á padrastres
Als que vetllan, com ell dorm.
10.
Ab Diputats no mi ficu,
No poden ser violats,
Tots obran segons conciencia
Quiscú d’ells fá cuant hi sap.
11.
Als dependens de alcaldías
Que observan sempre als balcons,
Per véurer si las estoras
O los mirinyachs fan pols;
Amnistío, y mentres regne
Agrahiré sos favors.
12
Ab los mestres de paleta,
Manyans, fusters y pintors,
Que fan obras á preu fet
Enganyant al comprador,
Indulto per lo any present
Ja consultaré las Corts.
(…)
De la amnistía exceptuo
Tot aquell revenedor,
Que posa á las butifarras
Carn que may ha estat de porch.
Ni amnistío al taberner
Que ab campetxo y sucre roig,
Compon un vi malahit
Que crema y se aferra al cor.
Tot aquell que usa mals pesos,
Gira balansas de tort,
Y roba unsas y lliuras
Del pa, carn, fideus y arrós,
De los drets de ciutadá
De abuy, en avant excloch.
A Xarlatans, Curanderos,
Bruxas, magnetisadors
Que prometen cúras certes
A bon preu de plata y or;
Contra ells reclamo lo amparo
De la Subdelegació.
Tampoch no vuy amnistiar
A las didas, y didots,
Que á fi de cobrar mesadas,
Per criar fan un esfors,
Acanyanne las criaturas
Deixanlas la pell y l’os.
De la actual quinta eximeixo
Vells, trencats, coixos y torts,
Als que fan set pams y cuart,
Als qui sobre, ó falta un tros.
Tampoch no vuy mes sorteig
Mentras tinguia al cetro jo;
Tánquinse los tribunals
Fora las contribucions,
Cessia la Universitat
De atolondrar vostres noys,
Ab tan grech, francés, llati,
Que als posa un cap plé de trons.
Súrtian comparsas de bestias,
De Micos ab fluviols,
Corrian carrossas triunfals
Cabalgatas de richs homs.
Puig nes arribada l’hora
De divertirse tothom,
Degut á la tolerancia
Del gran Rey del cap del Born.
Donada en la molt noble y antígua ciutat Condal, del Principat de Catalunya, en mon acostumat palacio del cap del Born, á 16 Febrer del any 1860.
Jo Carnestoltes segon.